Als libres de l’antropòleg Manuel Delgado ‘La ciudad mentirosa.‘Fraude y miseria del modelo Barcelona’, i el de l’ex conseller i ex regidor de cultura Ferran Mascarell ‘Barcelona i la modernitat’, s’hi afegeix aquesta setmana ‘La vocació de modernitat de Barcelona, auge i declivi d’una imatge urbana’, de Joan Ramon Resina. Paral•lelament, i el debat ‘Barcelona com a assaig’, ,que la Fundació Cercle de Lectors, va organitzar dijous amb Josep Miàs, Manel Ollé, Joan Ramon Resina i Joan Roca. La construcció de la ciutat gira entorn de la cultura.
Transformació implosiva. L’etapa dels grans esdeveniments impulsors de transformacions està tancada i a penes queden dos sorgits urbanístics per acabar la ciutat: l’estació AVE Sagrera i la zona de can Tunis, Morrot, Zona Franca. La resta són reconstruccions del que en el seu dia es va fer malament i sense lògica urbana o espais encara a mig fer com el 22@. L’esforç a fer ara és puntual sobre barris residencials ja consolidats històricament. En aquesta nova etapa la ciutat ja no es construeix per explosió, del centre cap a la perifèria, sinó per implosió: de la perifèria cap al centre. Els equipaments d’aquestes zones i les infraestructures han de liderar el procés de reversió en la construcció de la ciutat. Barcelona està ara en un moment objectivament bo per fer que la cultura sigui un factor líder en els nous processos de transformació que ha d’assolir, sempre que siguin processos socials, des de, per i sobre les persones; això és, promoure una transformació implosiva.
Les avantguardes culturals venen de la perifèria per ocupar el centre. Algunes dels projectes més potents culturalment a Barcelona estan passant a la perifèria. I insisteixo en què el concepte perifèria no és estrictament geogràfic, o no és perifèric tot el que està passant culturalment als petits estudis de disseny, vídeo, art o música electrònica del Raval o del Born?
El centre és el nucli dur del pensament, decisió i gestió cultural de Barcelona. La ciutat és massa messocràtica; te por de les seves febleses, no s’atreveix a cedir ni un pam de poder a les avantguardes joves i modernes de la perifèria, i aquests s’estan prenent el que no els donen.
Mentre, el centre envelleix sense idees. És l’aparador de la ciutat al món. Te turisme, negocis, gestió política i, per tant, està en mans dels que aporten els diners. Els agents clàssics de la cultura també estan envellint i són incapaços de veure que el vendaval que els arrasarà és una força perifèrica. Els agents culturals dels barris tenen idees fresques, innovadores, sense prejudicis ni apriorismes mercantils.
Les inversions als barris en molts casos han estat elements desvetlladors d’aquestes inquietuds creatives. La millora de l’entorn urbà i l’accés a les xarxes de coneixement ha fet que joves creadors i activistes culturals estiguin assaltant el centre sense necessitat de moure’s del barri, o fins i poden arribar al parnàs mediàtic de la cultura gràcies a la força i originalitat creativa que porten des de la perifèria.
Mentre, amb l’elogi de la miserabilitat de barri tant dels setanta, els grans media demostren una profunda ignorància del que està passant i es mostren incapaços de generar una nova opinió pública. Amb la seva provada ceguesa fan que el debat real sobre el futur de la ciutat resulti feixuc, i la seva influència minva entre els nous sectors emergents.
Publicat a El Mundo de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada