Mentre els índex de criminalitat augmenten de forma imparable a totes les literatures, a la catalana encara ens l’agafem amb paper fi. Deu ser que hi ha massa editors i crítics circumspectes que consideren que això dels gèneres, i més el de policies, és cosa de llocs poc cultes, nobles i feliços, i que no fa pels ciutadans del país.
Per exemple, taula rodona d’homenatge a Jaume Fuster a BCNegra, els dos autors catalans representants del gènere, Margarida Aritzeta i Antoni Lloret, tenen les seves novel•les negres esgotades i descatalogades. Ja n’enxamparem de criminals així, ja! Dissabte passat Donna Leon va ser a Barcelona, per cada dotzena dels seus llibres que firmava en castellà, un en català. El curiós era que pràcticament tothom qui feia cula davant l’autora era catalanoparlant. Encara un cas més pintoresc. Després de la taula rodona amb Philip Kerr una senyora s’acosta al que firma aquest article i li pregunta si la seva novel•la ‘Forasters’ és en castellà. En saber que no es lamenta profundament, car està convençuda que li agradarà molt. S’acomiada decebuda però sobtadament es gira i diu: ‘Sap què, faré una excepció i em llegiré la seva novel•la tot i estar escrita en català’. Evidentment la senyora parlava un clar català que ja el voldrien molts tertulians i col•laboradors de Catalunya ràdio.
Potser algú pensarà que parlar en aquests termes després de Frankfurt és ser derrotista, però quan fins i tot el Departament de Cultura fa peregrinar els autors pel país perquè expliquin la bona nova que ens ha deixat la fira, alguna cosa deu passar, qüestions criminals a banda. Per sort, sempre ens quedarà Teresa Solana, encara que no li donin el premi Salambó.
Publicat al Suplement Tendències de El Mundo de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada