Una característica històrica de cert empresariat turístic d’aquest país és esprémer la gallina dels ous fins escanyar-la i després lamentar-se’n i culpar els altres dels seus mals. Quan les vaques són grasses fan caixa sense manies, i quan van magres la culpa és dels meteoròlegs o de que fem vacances la més d’agost, com si els treballadors poguessin escollir.
Ara el gremi de l’hostaleria i espectacles de Barcelona és apunt de matar el turisme de congressos i fires gràcies als preus desmesurats que apliquen sense miraments quan arriben ‘guiris’ que venen per feina i una mica de festa. I la Generalitat només ha reaccionat quan els del congrés de mòbils han posat el crit al cel.
Jo, que en alguna ocasió he intercedit en favor d’un turista apunt de ser espoliat per algun cafeter, m’avergonyeix pensar quina idea s’emporten els professionals qualificats de mig món de com són i amb quins pocs escrúpols actuen uns empresaris sense qualificar d’aquest lloc. Per cert, és més car menjar en un bar llardós de Barcelona que en un bistró mitjà de París,. Qui diu que viatjar és car? Ho és més quedar-se a casa.
Dit a el Món a RAC 1 del 14.02.08
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada