No penseu que portar aigua potable a través del mar és una idea de bomber, cara i estrafolària? I això de recuperar el Rec Comtal, una sèquia medieval bruta com una cor, és una mesura eficaç en una metròpoli moderna? I els pous que estaven fora de servei, dic jo, per algun motiu ho devien estar. Quines garanties hi ha de que l’aigua sigui bona i de que no eixuguin del tot els ja prou erms aqüífers del Llobregat?
I mentre Barcelona es blinda contra la sequera amb aquestes mesures tan peculiars, els pagesos d’on trauran l’aigua? Hauran de deixar morir les collites mentre altres negocis que gasten molta aigua, i no assenyalo a ningú que els afectats tenen la pell molt fina, en seguiran tenint amb l’excusa de que són estratègics pel funcionament de l’economia?
Si s’hagués condicionat el creixement urbanístic a les possibilitats d’abastir d’aigua les aixetes dels nous pisos, ara ens estalviaríem tot aquest numeret. Però no es va fer, i el que hi ha és el que hi ha; perquè no reconèixer que, arribat aquest punt, la única solució lògica és el transvasament del Roina? La resta són solucions pintoresques.
Dit a El Món a RAC 1 el 06.02.08
1 comentari:
rafael
no trigarem a sentir, suposo que després del 9 de març que la solució de portar aigua de l'ebre a barcelona no era tan dolenta. Segur que ja no li direm PHN, paraula maleïda, però el resultat serà el mateix
temps al temps
Jordi
Publica un comentari a l'entrada