Les dones d’aquest país ni estan massa primes ni massa grasses, vull dir que la dificultat de no trobar talles que tenen moltes dones no és un problema seu, és un problema de la industria tèxtil, que ha estat incapaç d’entendre que, des de 1972 quan es va fer el darrer estudi del tallatge femení, les mesures i la fesomia del personal, i fins i tot els cànons de bellesa, han canviat.
L’estudi confirma el que ja fa temps que qualsevol individu sap, que les dones de veritat tenen corbes, com deia la magnífica pel•lícula de Patrícia Cardoso. O sigui, que entre els 30 i els 60 anys la majoria de dones tenen pit, cintura i cul, i no són ni una canya ni un bocoi.
El que resulta ridícul és que, aquest evidència que tots els homes sabem i admirem, si se’m permet el comentari que no pretén ser masclista sinó realista, la industria de la moda no l‘hagi descobert fins ara, i així hagin contribuït a crear falsos estereotips que han portat moltes dones a caure en l’anorèxia o en altres absurds complexos. Potser ha arribat l’hora de reclamar responsabilitat social a la indústria de la moda.
DIt a El Món a RAC 1 el 08.02.08
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada