Josep Pla te 20 anys quan
esclata la Gran Guerra. Ell mateix confessa que "el meu ús de raó era molt precari". Però hi veu prou clar per
adonar-se de que aquella alegre festa dels intel·lectuals locals en pro de la
causa aliada, encara que raonable, és d'una frivolitat exacerbada, i que
l'impacte d'aquell conflicte serà decisiu sobre la història del segle XX.
"Mig Europa cau, com un edifici
immens que s'esfondra. Rússia, Àustria, Alemanya... El sentiment em porta del
cantó del que cau. La raó, no!", escriu a El quaderns gris. Així, des
de ben jove, la Primera Guerra Mundial marca absolutament l'obra i el pensament
de l'escriptor. Suposo que el rigor amb que va reflexionar sobre el conflicte
durant anys (i que apareix a tota l'obra tret d'un volum), és una de les claus
per entendre la posterior posició a la Guerra Civil. Amb contradiccions, però
rumiada; gens sentimental.
'Mig Europa cau' és també el títol de l'exposició que es pot veure tot l'estiu a la
fundació Josep Pla de Palafrugell. Si sou uns 'tenim-casa-a-Calella' (V. Pagès dixit) no us l'hauríeu de perdre. I si no, tampoc. Les impressions
de Pla sobre l'efecte del conflicte a la neutral i desinhibida societat
catalana de l'època, l'actitud d'escriptors i intel·lectuals que Pla no dubta a
criticar, l'anàlisi de la crisi de la indústria surera empordanesa per la
guerra, els efectes perniciosos del tractat de Versalles o la cruel sentència
que recull el dietari original d'El quaderns gris: "S'ha acabat la guerra. Ara començarà la nostra", fan d'aquesta
mostra un interessant element de reflexió per als temps que corren. Si es vol
pensar, és clar. En principi la calor no ho impedeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada