Descoratjament entre els professors d’una facultat
d’humanitats de Barcelona: la majoria es veu incapaç de fer que els estudiants
llegeixin i entenguin. En una facultat similar de Madrid gairebé han eliminat
les assignatures relacionades amb la literatura, l’escriure i el llegir. Mancances
pedagògiques a banda, la batalla per la lectura, també a la universitat, es
dona pràcticament per perduda. Aviat hi haurà una irrecuperable bretxa entre
les darreres generacions lectores i les primeres no lectores.
Conseqüències d’aquesta nova situació? La pèrdua de
l’individu del control dels designis de la pròpia vida, la desaparició de la
capacitat d’explicar la memòria i, des d’ella, construir l’avenir. La falta de
llibertat personal, de la capacitat d’escollir; la submisió laboral: la majoria
te feina, però en 15 anys ha augmentat en un 37% els contractes precaris a
graduats.
Dominar el relat és tenir el poder, controlar el flux de la
difusió dels fets i la regulació en la successió dels esdeveniments. Però això
no interessa al mercat, és clar. El que vol és gent dòcil que alimenti la
màquina, joves formats acadèmicament en el no pensar, sense actituds crítiques,
només interssats en una feina, en obeir al sistema i en reproduïr-lo i
reproduïr-se dins d'ell. Per això el desesper dels professors de Barcelona i el
canvi acadèmic de la facultat de Madrid. Al cap i a la fi la universitat d’avui
està més pendent de nodrir el mercat de personal aproximadament qualificat, que
no pas de promoure el coneixement i ensenyar a pensar. I si els universitaris,
teòrica avantguarda social, deixen de llegir, amb quin valor diem a la resta de
ciutadans que ho facin?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada