Quan vaig saber que
t'havien atorgat el premi Memorial Pere Rodeja a la difusió del llibre, ho vaig
trobar insòlit. No perquè no te'l mereixis; ca. Només per haver de suportar la
impertinència de segons quins periodistes i la petulància d'algun que altre
autor, et mereixes això i la Grossa de Cap d'Any i tot. És que és poc habitual
que algú es recordi dels professionals que hi ha al darrera de la cuina dels
llibres. Amb els autors, editors, traductors i llibreters sempre s'hi pensa;
amb els correctors, dissenyadors gràfics o distribuïdors, més o menys; amb els
departaments de màrqueting quan s'hi pensa sempre sol ser per mal. Ara be, amb
el mitjancer que permet que el món en general sàpiga de l'existència d'un
llibre i en conegui les seves virtuts, difícilment ningú hi cau. És com si els
periodistes tinguessin un olfacte tan fi que descobrissin tots sols les
excel·lències d'una obra. I no.
Només la gent que us
dediqueu a la difusió cultural, d'entre els quals tu n'ets mestre, sabeu el que
es picar la porta freda de la indiferència dels grans mitjans de comunicació
vers certs temes tan difícils de 'vendre'
com la literatura catalana. No vivim en el millor dels mons, prou que ho saps.
És per això que la teva feina constant, intel·ligent i discreta, adjectius que
dic amb coneixement de causa perquè jugo a les dues bandes (ho sento per tu,
que m'has de suportar com a periodista i autor), mereix el reconeixement públic
d'un premi i el particular de tots els qui tenim el goig de treballar amb tu,
de saber que el Xavier Gafarot ens ajudarà be a resoldre les necessitats,
problemes i tantes penúries que habiten a la feina dels periodistes i dels
escriptors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada