29/6/17

Les frontisses

La feina de les petites editorials és lloable i engrescadora: són empreses independents que treballen amb total llibertat i que volen atraure a lectors exigents apostant per la qualitat per damunt de tot. Per una cultura petita és d'una importància cabdal l'existència d'un gran grup editor capaç de liderar el mercat i de motivar grans bosses de lectors a partir d'una oferta ample i comercial. Però la distancia insalvable entre uns i els altres no equilibra el mercat, no assegura la riquesa editorial i no és suficient per consolidar industrialment el sector. Cal una classe mitjana amb vocació generalista i amb un catàleg prou heterogeni per garantir el manteniment d'un raonable estàndard de prosperitat cultural.
Semblava que la crisi arrasaria la indústria editorial catalana, i no. És clar que s'ha emportat per davant algunes iniciatives, però l'agilitat empresarial  i la capacitat de supervivència del sector està reordenant el panorama a partir del paradigma: un gran editor, una colla de petits i inquiets, i un assenyat sector mitjà que equilibra les tensions. Aquesta feina la fan segells com Ara llibres, Pagès editors, Bromera o Angle editorial, que acompleix 25 anys en bona salut. Amb 45 títols a l'any suposa aproximadament un 40% de la facturació de Nou Grup Editorial, on es va incorporar el 2012. Això li permet conformar una alternativa generalista de qualitat, la seva raó de ser, que ha donat una colla de títols d'èxit al llarg d'un quart de segle, que els ha permès consolidar el projecte que Eudald Tomasa va fundar a Manresa i que els disposa be per abordar el màxim repte actual del món editorial català: eixamplar el mercat lector.