Els llibres es poden
menjar? Si són els adequats i estan ben cuinats, si. Això és el que fan des de
fa temps l'escriptora Ada Castells i la cuinera Ada Parellada. El darrer
dimarts de cada mes, al restaurant Semproniana (un lloc arty per si sol on
també s'hi reuneix un grup de periodistes culturals), la Castells posa un
escriptor/a a taula, la Parellada interpreta el llibre lliurement, i les
comensals fan tertúlia, pregunten, critiquen i mengen i beuen. És un club de
lectura sense passar gana, perquè es mengen el llibre que l'escriptora els tria
i la cuinera guisa. A l'escriptor no. Que no pateixin la Care Santos, la Natza
Farré i en Jordi Puntí, que seran els propers de passar a taula.
Dimarts l'autora convidada
era la Gemma Ruiz, la diligent cronista teatral de TV3. Per tremp narratiu,
llenguatge, poètica i pulsió dramàtica, Argelagues no sembla una primera
novel·la nascuda de les cendres de la memòria familiar que l'autora va
recopilar fa anys de la besàvia per un treball universitari. Però, a més, és
una de les poques novel·les en català que ha aconseguit sobreviure a allò que
algú en va dir 'zafonisme'. Les Ades
la van encertar cuinant una vetllada amb la Gemma Ruiz.
La fórmula de les lectures
comestibles que proposa aquest duo aquí no és habitual. A França hi ha
publicacions que ho fan amb músics (la popular entrevista Passe á table de Jazz Magazin), i a Portugal coneixia una
iniciativa d'un estil similar al bonic restaurant del col·legi de periodistes
de Lisboa. Contagiar la passió lectora no és fàcil, i totes les idees són
bones. I posades entre plats (la taula sempre sociabilitza), encara més. Això
si que és un bon pla de lectura, oi? Nyam, nyam.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada