Què l'any 2050 el 80% de la població visqui a ciutat, no vol dir que el relat de la literatura que interpel·la la societat d'avui es centri en l'entorn urbà. Ara mateix, el món rural és paradigma d'una literatura radical i agosarada; aquí i arreu. Temptació per a hipsters.
Llocs on tot està per escriure
Com
el model de vida diguem alternatiu, de sensibilitat progre, menjar bio i gustos
culturals indies, emergeix un nou lector a qui atrau una literatura que depassa
el relat de l'entorn urbà i busca descobrir espais on encara tot està per
escriure.
Deia
el catedràtic Romà Gubern que la novel·la negra era fonamentalment urbana
"perquè és a les ciutats on neix el
capitalisme industrial que genera els conflictes socials que explica la
novel·la realista." Però la implosió de la modernitat al món rural és
un xoc tan o més dur que el provocat al proletariat urbà, i això ho ha explicat
molt poc la novel·la. I en català, malgrat La
punyalada o Els sots feréstecs,
menys. Fins ara.
El
gènere negre i totes les seves confluències han acudit al rescat del relat
d'uns llocs i d'unes realitats de les quals en sabem ben poc, perquè se n'ha
escrit poc. Aquesta tendència està trobant en les terres de Lleida i els seus
autors un marc idoni per créixer. Literatura de quilòmetre zero que te en
editors com Pagès, en els festivals El Segre de negre (aquest cap de setmana) i
el nounat Les Borges Negres, un ecosistema propi. Mai Ponent havia estat un
territori tan literàriament reconegut com ara. L'escriptor i expert en novel·la
negra, Sebastià Bennasar, considera que és per dos motius: "El
primer és que encara està tot per escriure. El segon és que, mentre que per al
públic local és molt important descobrir l'espai propi com a literari, per als
de fora de Lleida és molt atractiu descobrir un espai que sovint és força
desconegut. A més, Lleida ciutat té tots els bons elements per a la novel·la
negra. Això pot explicar aquest boom."
 |
| Joana Soto, editora de Pagès |
Els tres llibres més venuts a Lleida per Sant
Jordi han estat d'autors locals i de gènere negre: Tan tuyo como tu muerte, d’Emili Bayo; Seixanta-vuit, de Ramon Usall i el recull de relats Assassins de Ponent. Per Joana Soto,
editora de Pagès editors: "És una
situació nova i m’agradaria que tingués continuïtat. Pedrolo va obrir el camí,
però des de llavors el terreny ha estat pràcticament erm. D’exemples n’hi ha
hagut, però l’eclosió actual és excepcional. El Pirineu si que ha estat un
escenari més recurrent: Les veus del Pamano, de Jaume Cabré, Dos taüts negres i
dos de blancs, de Pep Coll i Tor, de Carles Porta, en són una mostra."
La
fatiga del confort ha gastat el relat de l'espai urbà ultraconegut. El lector
avançat busca noves complexitats narratives; alguna cosa més enllà del que és
fàcilment digerible. Ara mateix, el territori no metropolità és paradigma d'una
literatura agosarada que crea una realitat bàrbara i més difícil. El periodista
i escriptor David Marín apunta els motius d'aquest renovat interès lector: "Lleida té un caràcter de terra de frontera poc
explorada per la resta del país. Això la fa perfecte per al misteri i per a les
històries dures i que exploren els límits més enllà del conegut per la majoria.
És una terra que necessita el seu relat i reivindicar-se des de la modernitat.
Per això sorgeixen ara nous autors que la reclamen com a territori literari."
Fatigat de
l'espai urbà confortable i massa conegut, el lector avançat busca noves
complexitats narratives. El territori rural
o no metropolità és
avui paradigma d'una literatura agosarada que crea una
realitat
bàrbara i més difícil.
Montse
Sanjuan, creadora de la sèrie de la sergent Ana Grimm, matisa el terme rural
referit a la novel·la que es fa ara a Lleida: "Lleida
no és diferent d’altres llocs de Catalunya o de l’estat. Quan vaig publicar La
sergent Anna Grimm, es va dir que era novel·la rural, i no hi estic d’acord en
absolut. L’acció passa a Lleida, que és una ciutat com una altra. Ara bé,
novel·les com Tros, Quaderns o La venjança de la Vall Fosca sí que es poden
titllar de rurals. I la novel·la rural sempre ha estat important a Catalunya...
Els sots feréstecs o la sublim Solitud... la novel·la rural i la urbana
conviuen."
L'etern
debat sobre quin sentit o no te parlar d'una certa ruralitat enllà de la
conurbació barcelonina. Ramona Solé, impulsora del festival Les Borges negres i
de l'antologia Assassins de Ponent creu que: "molts pobles tenen una part rural, però també una de molt moderna. Les
dues conviuen i es fusionen amb naturalitat. Em sembla que quan es parla de
rural, no sempre es té el sentit real del que aquesta paraula significa en
l'actualitat. No cal buscar tantes etiquetes als llibres; de vegades posar-n'hi
entorpeix la idea que el lector es fa a l'hora de fer la tria."
 |
| Montse Sanjuan |
Per
l'escriptor i policia Rafa Melero: "sembla que fora de Barcelona o Madrid tots son crims
rurals. Lleida ciutat te cent quaranta mil habitants, s'hi pot escriure una novel·la
urbana. Ara, si vols un crim rural no el pots situar en una gran ciutat;
llavors tots els indrets són bons. Dit això, Lleida té histories delictives
molt negres a més d’un clima (molta calor i fred, sense oblidar la boira)
adient per ambientar-hi una novel·la negra. Jack l'esbudellador no el pots
separar de la boira londinenca; i de boira, a Lleida, n'anem sobrats."
Com a tendència avançada, la florida de novel·la
negra lleidatana encara s'està construint el prestigi, però per l'editora Joana
Soto te altres efectes: "està dignificant el
territori. Tradicionalment, hi ha hagut una mirada (automirada i tot)
condescendent i no del tot justa sobre Lleida. Només cal veure com les ficcions
televisives de TV3 sovint han dibuixat casa nostra des de la comicitat. Ara hi
ha una revalorització, i l’imaginari col·lectiu comença a recuperar una certa
dignitat. El lector lleidatà recolza molt les novel·les de quilòmetre zero. Suposo
que l’explicació l’ofereix la qualitat de les obres i la proximitat i la
identificació que ofereixen. Però, i per què negra? Això ja no ho tinc tan
clar. Potser perquè hi ha elements contextuals que ofereixen un joc
interessant: els Pirineus, la boira, la terra erma.". Descrivint la realitat es transforma el llenguatge.
 |
| FOTO: Patsy Pollock |
Forasters. Donald Ray Pollock és el referent d'un estètica
aspre i dura com el secà. Obrer en una fàbrica, va fer un curs d'escriptura i
va publicar els contes de Knockemstiff
(el seu poble). Va ser qualificat d'hereu de Faulkner. La primera novel·la, El Dimoni
a cada pas, va ser una de les millors de 2011. Ara publica El banquet
celestial, un western amb humor i violència a l'estil germans Coen.
 |
| Ramona Solé |
 |
| David Marín |
De casa. En podrien haver estat més, però Ramona Solé, antòloga de la necessària Assassins de Ponent;
el periodista David Marin, autor de Mala Lluna i Ciutat Fantasma; el Mosso Rafa
Melero, La Penitència de l'alfil i Ful (en castellà); Montse Sanjuan, creadora
de la sèrie de la sergent Anna Grimm (aviat al cinema); l'editora de Pagès,
Joana Soto i l'escriptor especialista en novel·la negra i director de la col·lecció de negra de Pagès editors, Sebastià Bennasar,
premi València negra per L'imperi dels lleons, són veus prou autoritzades per
representar els que no són aquí, però que aquest cap de setmana seran presents
a Segre de negre, la segona edició del festival de novel·la negra de la capital
de Ponent. Molts d'ells també van ser a Les Borges negres, primer festival
d'aquest gènere que es va fer el passat abril a la capital de les Garrigues. De
Ponent ve una intensa negror.
 |
| Rafa Melero |
Gira per la frontera
 |
| FOTO: Adriana Pujol |
Fins
la tarda que vaig anar a Alcanó (Segrià), mai no havia presentat un llibre en
un poble de 250 habitants. El repte de l'entusiasta gent de l'associació
Cultural Lo Coscoll, que aplega Alfés i Sunyer a més d'Alcanó, era vertiginós
per algú de ciutat trasplantat a un poble metropolità on el món rural és un
vague record. A l'altiplà d'una antiga bassa que domina el poble i els secans
que muten en nous regadius del Segarra-Garrigues, jo havia de defensar un relat
violent amb crims, boira i una terra aspra com les relacions entre un pare i un
fill. I, ve-t'ho aquí, havia triat el seu poble (amb nom camuflat) per situar
aquest mal viatge. Resultat? Ja tinc ganes de tornar a trobar-me amb les meves
noves lectores i lectors d'allà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada