Busco la referència de
l'edició en català de L'arbre du pays
Toraja, de Philippe Claudel, i només trobo una cançó d'aquest pop local
d'avui en dia. Nosaltres ens ho perdem; Bajo
el árbol de los Toraya (Salamandra) és una novel·la bella i lluminosa sobre
com la mort i la vida s'entrellacen amb una força que converteix el dol pels
que ja no hi són en el motor de l'existència. Un encert la darrera obra de
l'autor d'Ànimes grises i una desgràcia
no poder-la llegir en català. Les raons les ignoro; tan pot ser que es tracti
d'un complex afer de compra de drets, com de desinterès editorial: tant hi fa.
Hi ha tanta literatura internacional de volada que no es tradueix al català,
que un ja no pregunta al llibreter si hi ha edició catalana per evitar el somriure
de commiseració del comerciant.
A l'inrevés passa el
mateix: el nombre de títols d'obres literàries catalanes que es tradueixen al
castellà és tan exigu, que un lector espanyol poc avesat deu pensar que els
catalans que escriuen són tres gats. No em poso amb les polítiques editorials,
no és cosa meva. Ara be, el flux de traduccions entre català i castellà, i
entre qualsevol llengua i la nostra, tot i el suposat boom del dit 'zafonisme',
minva. I això ens fa més petits, ens allunya del panorama global. O no n'hi ha
prou amb promoure institucionalment la traducció d'alguns autors a alguns
idiomes que donen marxamo internacional, o no es fa be. Si per les editorials
d'aquí traduir els surt car potser és perquè el lector prefereix comprar el
llibre en castellà. I si per als castellans no els surt a compte traduir autors
d'aquí deu ser per què no interessem als lectors. Estem en pana: cultura i
política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada