El Suprem reconeix el dret
dels autors a cobrar pels préstecs que fan les biblioteques públiques, recollit
en una directiva europea que l'ajuntament d'Azuqueca de Henares es volia
saltar. Ja veurem qui ho paga. Una estona després rebo un correu de la
presidenta de CEDRO, Carme Riera, on recorda què el govern ha desmantellat la
compensació econòmica per còpia privada reconeguda per la llei, que abans es
regia per un cànon. Per afavorir els seus amics de les tecnològiques, el
Ministerio de Cultura va substituir el cànon per una humiliant assignació
directa que, en el cas dels escriptors, no arriba a un milió. Misèria.
Miquel de Palol, president
de l'Associació Col·legial d'Escriptors, es queixava divendres en un acte
públic del nul coneixement de la situació dels autors que te l'actual Conseller
de Cultura. Però és que, fins i tot els estudiants de Comunicació, que treballen
tot el dret de la propietat intel·lectual per què els hi aniran les garrofes un
dia o altre, són els primers en vulnerar-lo barroerament bo i presumint-ne. En
resum: faltats de qualsevol consideració social, ser autor i creador, avui en
dia, al nostre país no te cap sentit. Qualsevol polític corrupte gaudeix de més
respecte públic. La societat preserva la presumpció d'innocència i la intimitat
d'un delinqüent, per contra roba, blasma i humilia els autors i creadors amb
total impunitat administrativa; i fins i tot amb un cert vist-i-plau polític i
mediàtic. Un autoritarisme modern per controlar l'opinió i el pensament. Un nou
tipus de dictadura. Sota la fal·làcia de cultura gratuïta (que de fet vol dir 'muera la inteligencia'), els drets dels
autors són arrasats per anònimes camises negres d'una falsa democràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada