Convertir Sant Jordi en un
simple compte de resultats és ofegar-lo. De moment tot indica que va a la
deriva. El que compta és vendre quan més paper millor. I de fer lectors que se
n'ocupi algú altre; pa per avui i misèria per demà. Així ho fan grans
editorials i li dona pàtina oficial la Generalitat en acte públic i amb els
llibreters fen de botiguers, res a dir. La cantarella dels llibres més venuts
fa pudor de resclosit, com tantes coses a la cultura catalana. Amb una xifra
d'1'6 milions de llibres, la dada molt notable és que les vendes en català
siguin superiors a les de castellà, tot i que la quota de mercat és d'un 71
contra 29%. Ara, fins a quin punt són realment avaluables les xifres de
Libridata si només enquesta a 90 punts? Sense resposta possible, però cal donar
les dades per bones per què són les úniques. Tampoc hi ha res a dir.
En tot cas ja hi ha molta
gent que es planteja quina necessitat hi ha de fer llistes de llibres més
venuts tenint en compte que, només en català, s'editen per aquestes dates
45.267 títols. Quin sentit real te fer llistes dels 8 ó 10 llibres més venuts
si aquests només representen un 4'87 de la facturació, segons comptabilitzen
els editors? Aquestes dades el que diuen és què, minoritària o minoritzada
l'edició en llengua catalana te molta feina a fer abans i després de Sant
Jordi, una feina que és tant o més important que la de la pròpia diada i que
probablement faria vendre una mica més la resta de l'any. Potser caldria
convertir cada dia en un Sant Jordi. Es crearien nous lectors. Gent que no
compra els llibres a pes ni pel que diuen els mitjans, però que en compra tota
la vida. Però aquí és on xoca la dialèctica entre grans i petits editors. Ai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada