Tret dels que han estat
escollits diputats, i d'algú altre amb sou garantit, la majoria d'escriptors
catalans enceten l'any amb l'únic propòsit de sobreviure, que no serà fàcil.
Aquest 2018 la incertesa plana damunt la professió com feia anys que no
passava. La Institució de les Lletres Catalanes no pot engegar cap projecte pel
bloqueig pressupostari, els llibres per a noies i nois són titllats
d'adoctrinadors, passat el miratge nadalenc no hi ha indicatiu que insinuï que
la venda de llibres remunta el vol i, als rànquings, les obres d'autors
catalans són minoritàries com feia temps que no passava. Aquesta és la
realitat, la resta són bons propòsits. I ja se sap que passa amb els propòsits
que es fan a primers d'any.
Carme Riera, Màrius Serra,
Blanca Busquets, Marta Romagosa, Najat el Hatchmi o els contes de Víctor Català
són alguns dels autors que, aquests primers mesos, hauran de bregar contra tots
aquests mals auguris i alguns més que millor ni recordar. Per sort, després
vindrà Sant Jordi i tothom traurà el ventre de pena, encara que els llibres més
venuts siguin cròniques del martirologi català o la vida de Maria Lapiedra; o
sigui: res a veure amb la literatura més que ser paper imprès.
No és que aquesta situació
sigui responsabilitat del 155. Més aviat n'és la conseqüència. Si al baix índex
de lectura hi afegim el descens de la lectura d'autors catalans per part dels
lectors del propi univers cultural (molts dels quals, tot i catalanoparlants,
gairebé llegeixen sempre en castellà, una tendència a l'alça), no és difícil
adonar-se de que l'abrandat patriotisme no es transfereix a la lectura. Això
si, de lliçons de catalanitat tothom n'és bo per a donar-ne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada