Ara que tanca Le Beverley,
l'últim cine porno de París (patrimoni eròtic de la humanitat), penso que la
pràctica desaparició de la literatura eròtica, i de l'erotisme en general, a
mans de la xarcuteria de sexe que és internet i de la cursileria pixa-misses de
les Ombres de Grey i alguns clons, ens fa més pobres culturalment, i més falsos
espiritualment. I tampoc fa res pel feminisme; una bona novel·la eròtica és una
excel·lent forma de difondre'l.
Als anys 70 i 80 les
col·leccions Sonrisa Vertical i La Piga (i els respectius premis), van dotar
d'un corpus referencial de la literatura eròtica universal a la nostra cultura,
a la vegada que posaven en valor els autors. Penseu-hi: Almudena Grandes, Luís
Antonio de Villena, Pep Bras, Mercedes Abad o Andreu Martín són alguns dels
guardonats. Sortíem de les catacumbes i ens anàvem posant a to, en tots els
sentits.
Però, com els cinemes o
les botigues tradicionals, la literatura eròtica va anar perdent lectors. Els
premis van desaparèixer i les col·leccions també. I els hipsters i modernets,
que revifem les botigues de gra o les tavernes, no ho fan amb l'erotisme; al
contrari, s'inventen un sub-gènere de mercadillo
on triomfa al patetisme sexista i vulgar de les dites Ombres de Grey. I aquí
s'acaba el tema. I no vol dir que tinguem el sexe normalitzat. Ca. Vol dir que,
com tantes arts transgressores que han fet progressar civilitzacions, parlar,
riure i gaudir públicament amb el sexe, torna a ser tabú. Entrar a un cine
porno o comprar una novel·la deu fer masclista o reprimit. I per això amaguem
un sexe trist i plebeu a la pantalla del mòbil i l'usem en privat. I a
l'onanisme físic s'hi suma el mental. I ens empobrim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada