18/1/18

Història del 4L

Al segle XIX els cecs anaven pels mercats cantant romanços on explicaven allò que el poble volia saber, però que mai ningú no els ho contava. Destapaven històries tèrboles, criticaven els poderosos i feien riure amb les xafarderies de la vida de nobles i capellans. L'any 1992 l'Artur Gaya, en Quique Pedret i en Jordi Fusté, farts de que mai no s'expliqués la veritat de les coses que passaven a les terres de l'Ebre; de que la jota fos considerada una música aliena, de que el riu anés morint a cop de transvasament i de què, en resum, fossin els eterns oblidats per l'administració i la capital, van decidir crear un grup musical què, com els cecs, anirien cantant totes les històries del seu país petit a qui les volgués escoltar. Així va néixer Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Van pujar a una furgoneta 4L i, 25 anys després, el vehicle continua rodant pels camins de tot el domini lingüístic, Europa i no poques ciutats espanyoles. I més de 2000 concerts, 13 discos i una colla de premis certifiquen la valuosa aportació dels 'quicos' (com se'ls coneix popularment) a la cultura.
Les seves cançons i els seus concerts carregats d'humor i sàtira han posat les terres de l'Ebre al mapa, descobrint la bellesa i patrimoni, però també els conflictes. Si la jota o les olives fargues són avui part de l'imaginari cultural de tot Catalunya és, en bona mesura, per la difusió que ells n'han fet amb la música com a eina de coneixement. La furgoneta del grup és un símbol d'interrelació, i el festival Tradicionàrius, que acaba d'estrenar la 31èna edició, ha estat i és la seva casa a Barcelona. Tot plegat, dues lloables maneres de cohesionar una societat.