Al segle XX, la creença
col·lectiva en el valor unificador i constructiu de la llengua i la cultura va ser
la garantia de subsistència dels pobles sense la protecció d'un estat propi o
democràtic. En l'era de l'homogeneïtat global, la pèrdua de sentit col·lectiu
dels referents culturals consolida la idea dels estats sense personalitat.
Ancorada en la legalitat del mercat, l'estructura política ja no necessita ser
legitimada per un grup humà; la cultura ha deixat de ser útil per a la
construcció d'un model col·lectiu de vida. L'escala de valors i interessos ja
no és percebuda com un be públic necessari i preferent per un auditori que
dorm. El simulacre és l'efecte que atrau la majoria. La banalitat comunicativa
de la xarxa impedeix distingir la realitat, creant un seductor efecte narcòtic. Només les
cultures que integren aquest miratge en el seu discurs poden sobreviure i
reinventar-se en la societat de la post-civilitat, on els relats encisadors que
formen el nou pensament simbòlic prevalen per damunt de les actituds.
Les
velles cultures dels pobles català i portuguès, amb antics vincles que va fixar
Fèlix Cucurull a 'Dos pobles ibèrics,
Portugal i Catalunya' (ara editat en portuguès) viuen avui en la sotsobra.
Diluïdes en el mercat global, l'ofec a mans de les cultures dominants és la
mostra més fefaent de la desregularització que, en matèria cultural, aplica la
UE. Només compta la quantificació, com si fos la garantia de supervivència.
Però dissabte, en sortir de la llibreria Ferin, el Benfica havia guanyat la
lliga, un exalumne del Taller de Músics Eurovisió i Fàtima revifava el
supermercat espiritual. Representació moderna del Estado Novo.
 |
| A la riba del Tejo |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada