L'atropellament
al campió del món de moto GP, Nicky Hayden; el del guanyador de Giro i
"Volta", Michele Scarponi o el del guanyador del Tour Chris Froome,
aquest per sort amb conseqüències lleus; ha fet despertar de la seva letargia
moltes administracions i instàncies internacionals. Molts governs i
institucions han despertat i estan buscant solucions a l'increment de ciclistes
atropellats i morts a la carretera per automobilistes, alguns en estat d'embriaguesa.
Han calgut morts famosos perquè les administracions d'arreu d'Europa es posin a
la feina; com si els morts anònims que hi ha hagut fins ara no fossin ningú, no
comptessin.
I
també hi ha els morts a Oliva, Riudoms, Vilanova de la Barca, Valls; tan anònims
com tu o com jo, que podem ser els morts demà. Qui fa res per evitar que siguem
els següents? Ni el poder judicial, ni el legislatiu, ni l'executiu. Ni el Ministerio
del Interior, ni el de Justícia, ni la Generalitat de Catalunya; ni tant sols
la Diputació de Barcelona, que fa carreteres molt transitades per ciclistes sense
un voral homologable, com vàrem denunciar fa un temps arran de la reforma de la
BV 5108.
Això
si, totes les administracions públiques escolten els consells del RACC per a
afavorir els automobilistes i segueixen al dictat les seves instruccions. Amb
una mínima part dels diners que les administracions regalen, en forma de
subvencions, a la corrupta i insostenible indústria de l'automòbil, podria regalar
una bicicleta a cada ciutadà i crea un lloc de treball sostenible per cada
aturat. Però el loby del cotxe és molt potent i tots els governants li tenen
por.
I
és clar, que hi farem si, com a dany colateral, moren uns quants ciclistes cada
any. Ja ho va dir fa un temps, en una reunió de la Taula de la Bicicleta o alguna
cosa per l'estil, un representant del Departament de Territori i Sostenibilitat
de la Generalitat: "ja se sap que el
ciclisme és un esport de risc". I cap dels seus superiors ni tant sols
no el va renyar per l'animalada. Deu ser que hi estan acostumats.
Avui
tu i jo ens n'hem sortit un cop més. Hem estat feliços de pedalar sentint
l'aire fresc a la cara i la força a les cames que ens ajuda a vèncer les
dificultats de la natura. Però demà potser no tindrem aquesta sort i, la
felicitat es tronarà tragèdia.
Des
d'aquí assenyalo els responsables. Vagi per endavant per quan ja no ho pugui fer.
 |
| FOTO: ACN |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada