Dies després d'una
memorable matinal de poesia, la Marta Pessarrodona m'informa que el més
sorprenent de la temporada lírica d'estiu a Londres és una òpera sobre la vida
de Charlie Parker. Amb música de Daniel Schnyder i llibret de Bridgette A. Wimberly,
el famós tenor Lawrence Brownlee és el protagonista d'aquesta òpera jazz.
Charlie Parker's Yardbird és al Hackney Empire fins el 9 de juny. Pensava en
anar a veure-la camí d'El Born, a escoltar com l'esperit de la música de John
Coltrane es va fer poesia en Amiri Baraka, Joy Harjo, Askia Muhammad Touré 'Juju' o Núria Martínez Vernis, i com els
versos es tornen música coltraniana amb una banda de l'ESMUC; una de les
sorprenents sessions del Barcelona Poesia d'enguany que dirigeixen Teresa Colom
i Àngels Gregori. Pensava també en el poderós vincle entre Miles Davis i el rap
i la poesia de carrer en general. I en tantes relacions vertiginoses més entre jazz
i literatura; de Dorothy Parker i Scott Fitzgerald a Jack Kerouac.
Celebro que la incansable poeta
Àngels Gregori hagi pensat en això. Algú que va organitzar el primer festival
de poesia d'Oliva (on va néixer) amb vint anys, i anant amb el seu avi de
fàbrica en fàbrica a demanar diners per aixecar el festival, te ànima de jazz:
segur.
Qui encara no te ànima ni
cos és BCNegra. Tot i que molts rumors diuen que Antonio Iturbe ja ha estat
nomenat director, sabem que això no és cert. Com tampoc no és cert que
s'estigui fent cap concurs. Aquest és un projecte menor que no requereix
concurs públic. Ara be, la relació de la novel·la negra amb el jazz és també
poderosa. I hi ha tantes cares d'aquesta viperina relació que passen per
Barcelona.
 |
| Quim Lecina, Núria Martínez-Vernis i Marçal Font amb l'excel·lent banda de l'ESMUC, a Barcelona poesia |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada