Talents exiliats

Presentació de Boston bridges, d'Albert Bello i Oriol Saña, el dia 1 de març a El Molino

Tinc al davant dos discos d'una qualitat i originalitat extraordinàries: Boston Bridges, del guitarrista Albert Bello i el violinista Oriol Saña, i El vol dispers, penúltim de la cantant i compositora Clara Sanabras. Per descobrir-los, Bello i Sañas toquen dimarts 1 al Molino, i Sanabras presenta A Hum About Mine Hears, amb la Tempesta, de Shakespeare, de fil conductor, al Barbican Concert Hall de Londres el 6.

Albert Bello i Oriol Saña, músics i professors de l'EMMCA de l'Hospitalet, van editar fa dos anys un primer treball, Experiment 1.0, on rendien culte a Django Reinhardt amb mestria. Ara van més enllà i proposen una reinterpretació contemporània del swing i el jazz gitano de primers del S XX de dues maneres: tendint ponts amb EE UU, bressol del jazz, i buscant el diàleg amb instruments moderns i d'altres allunyats del jazz, com l'arpa. I ho han fet a Boston, convidats pel Berklee College of Music i amb músics com Darol Anger, Casey Driesen o Jason Anick, el més granat del jazz manouche d'allà. Resultat; un disc atrevit de brillant resultat que hauria de ser imprescindible en la música d'un país.

Clara Sanabras és una cantant, compositora i instrumentista d'una radical exquisidesa, i el disc d'una elegància que no s'estila: bell, poderós i farcit d'atmosferes vocals i instrumentals que flueixen entre l'enyor i l'esperança, diu moltes coses, com que la seva autora l'ha fet des del refugi londinenc que l'acull a falta d'un país capaç d'assumir com a propi un art que va més enllà de la tonada joiosa que embriaga l'audiència i sedueix els mèdia locals, només interessats en l'eficàcia dels missatges banals.

Sanabras, Bello i Saña són artistes en l'exili on la cultura situa el talent.