Editar amb editors

Ja fa uns anys que André Schiffrin es preguntava a ‘La edición sin editores’ si els autèntics editors, els que llegeixen amb llapis vermell, aconsellen els autors i aconsegueixen millorar el llibre i encarrilar-lo cap a una correcta edició i promoció, serien substituïts per gerents encarregats d’executar un pressupost assignat i rendir-ne comptes després d’haver gastat el mínim, editat de pressa i atenent a les tendències conjunturals del mercat, i seguit les pautes que els indiquen els departaments de màrqueting.

Va ser l’Ester Pujol, llavors editora de Columna, qui em va dir que em llegís el llibre: n’hi havia per estirar-se els cabells. L’edició és una feina massa delicada per sotmetre-la a la vulgar dictadura del capital. Però moltes editorials perdien diners, i la crisi ho va acabar d’embolicar. No és que s’editi sense editors, n’hi ha molts i bons, però han de fer tots els papers de l’auca; amb una ma el llapis vermell i amb l’altre la calculadora. I això no pot ser bo ni per la salut de l’editor ni per la dels llibres.

Pensant en la seva salut l’Ester Pujol va deixar Columna, s’ha estat uns mesos repensant el seu ofici, i ara llueix una pulcrament dissenyada targeta que diu ‘assessora editorial’. És a dir: editora independent. Tota una novetat aquí, tota una normalitat al món anglosaxó. L’editor va del braç de l’autor allà on aquest publiqui. El coneix, li sap els topalls i els punts forts. Fa la feina i li deixa a l’editorial el llibre a punt. I l’editor sap que tindrà el millor llibre possible. En català aquesta figura és encara un exotisme i hi haurà qui li costarà d’assumir. Temps, és el nou paradigma. Des del coneixement de l’ofici i del gremi, l’Ester està fent una revolució.