Com que el pensament és
essencial en la construcció de totes les persones, a Romainville, 23 mil veïns a
la banlieue parisenca, han creat la Casa
de la Filosofia; perquè tothom pugui aprendre a pensar per si mateix. És el que
diu en Mathieu, un nen de 8 anys que va als tallers-filo extraescolars: “Tothom
te un món, quan pensa”. I els adults també s’exerciten en el propi pensament
als cafès, cinema o xerrades-filo. És traslladar l’espectacle TV Merlí a la
realitat de la vida de cada dia.
Aquí
encara n’hem d’aprendre molt a pensar. I, ves per on, aquesta pot ser una molt
bona lliçó. Una altra cosa és que ho vulguem; prou que es veu. A falta de Casa
de la Filo, i abans no l’acabin de treure del programa educatiu (no fos que ens
adoctrinin), hi ha un altre destacat projecte francès per pensar (ai las!), que
val la pena citar, el de l’escriptor Frédéric Pajak. Del seu gènere en podríem
dir assaig gràfic. Textos i il·lustracions que, emmirallant-se, creen un
discurs que tracta un tema des de la subjectivitat, d’una manera pròxima a la
reflexió filosòfica. Ja te el premi Michel Dentan (el més importat a Suïssa),
el Médicis i el que li atorguen milers de lectors. Des de 2012 Pajak s’ha
embarcat en el Manifest incert, del qual ja se n’han publicat 6 volums. Aquí,
Errata Naturae publica ja el segon. Walter Benjamin i André Breton al París
d’entreguerres. L’ensorrament d’un món de llum i l’adveniment d’un d’ombres
gens preparat per crear el nou món. Un llibre que situa el lector entre la
nostàlgia agredolça i l’horror més amarg. Una contradicció que es visualitza en
150 esclatants dibuixos. Una moderna forma de pensar per a construir-nos el
nostre propi món. Ens cal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada