La raó de què els llibres
més venuts en català siguin títols traduïts del castellà, això que amb poc
encert en diuen zafonització (pobre
Zafón), no te res a veure amb cap colonització mental. Què una persona que
coneix les dues llengües prefereixi llegir-los en català en lloc de la versió
original no sembla colonialisme, més be el contrari. En tot cas la pregunta a
fer és per què els lectors en català prefereixen autors d'altres llengües en
lloc dels de la pròpia. Una possible resposta és la pèrdua de visibilitat dels
autors i llibres catalans. I hi ha responsables; i no són ni els autors, ni els
editors, ni els lectors.
Els mitjans de comunicació
públics de Catalunya van néixer amb l'objectiu de contribuir a normalitzar la
llengua i la cultura catalanes, en una clara situació d'inferioritat. Avui,
trenta tres anys després, TV3 i Catalunya ràdio han abdicat parcialment
d'aquesta raó fundacional. No ho han fet pel que respecta a la llengua, per
peròs que s'hi puguin posar (sic). Però si que ho han fet en matèria cultural.
No cal un memorial de greuges; tothom sap el que la tele i la ràdio han fet i
fan per la cultura. Però focalitzant en la difusió de la literatura catalana,
el resultat és pura misèria. A la tele els llibres li fan nosa, són una quota
per què no protesti el Parlament i per donar joc a algun amic. L'any 1983
Catalunya ràdio cada tarda feia un programa de llibres dirigit per un entès, en
Quim Soler. Avui la literatura és un residu, tractada com un vil objecte
comercial, sense professionalitat, vocació ni esma. I sense l'altaveu d'aquests
poderosos mitjans s'esfuma. I l'auditori, captiu, no presta atenció a les coses
que s'esvaneixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada