Pla estratègic

A Gràcia hi ha força llibreries, dues biblioteques, tallers d'escriptura, un ric teixit associatiu que promou intensament la cultura, professionals del sector, un diari (de paper, sic!) que aquests dies s'ha reforçat i renovat la imatge i, sobretot, molts lectors. Lògicament el primer festival Gràcia Llegeix, que s'hi va fer fa uns dies, havia de ser un èxit. Ho va ser d'organització, implicació associativa i institucional, i de públic. L'escriptor Sebastià Bennasar ja ha dit que, no només hi haurà segona edició, sinó que pensen mantenir-se actius la resta de l'any. És la constatació de que el model gracienc de ciutadania funciona. Per què no treballar per exportar-lo a la resta de Barcelona?

Desplegar la cultura al territori per la base i sense dirigisme o messianisme institucional és una manera que es demostra vàlida a l'ex vila. Acompanyar la iniciativa associativa, posar-hi recursos necessaris per què es desplegui i impulsar els seus projectes financerament, funciona. No te sentit portar els grans esdeveniments culturals de ciutat als barris; és la gent dels barris qui ha d'ocupar el centre. Els barris han de generar la seva pròpia dinàmica i projectar-la enfora per consolidar la seva personalitat i sentir-se part dinàmica i rica de la ciutat. Gràcia és el barri de les lletres de Barcelona, i així l'han fet els seus ciutadans. Ara només cal que l'ajuntament s'hi posi i el potenciï com fa Madrid, per exemple. La permanència reforçada de Gràcia Llegeix és un model. És un repte de l'àrea de Cultura, perquè neix i es construeix al barri, però la projecció ha d'ultrapassar els límits fins empeltar Barcelona. És un pla estratègic de ciutat.