3/11/16

Una nova revolta

L'Enric Maurí m'anuncia que participa a l'expo Tecnologies de la violència amb el docu-film que va fer a Sarajevo el 2000. El treball d'en Maurí a Bòsnia, amb imatges del setge, performances, entrevistes i escenes quotidianes, és un valuós treball que força la reflexió sobre la guerra i la pau. Poc després l'Ester Xargay em convida a la inauguració de Pastures d'Hac Mor, a Can Manyé, a Alella. L'expo és un recorregut per l'estreta relació de l'Hac Mor amb l'art, les col·laboracions amb Eugeni Bonet, Pere Noguera, Adolf Alcañíz o la seva estimada Ester. En Carles, l'escriptor més artista, va mantenir sempre el compromís de la complicitat entre llenguatges i creadors diversos.
Amb una fidelitat indestructible a la lliure expressió, gent com en Maurí o l'enyorat Hac Mor encenen l'esperit crític i interpel·lant de la cultura. Són artistes que qüestionen la societat, posen en crisi el pensament majoritari i no se sotmeten a la banalitat. La cultura catalana te una llarga tradició de creadors així: de Llull a Dau al Set o d'Isidre Nonell a Victor Nubla, en paral·lel a la cultura oficial sempre ha emergit una creació crítica, enllà de modes i mercats, que ha servit per formar un auditori més exigent i de risc.
Avui aquesta cultura ha perdut visibilitat. Ofegada per les retallades d'una administració obsedida en quantificar els resultats del consum cultural, oblidada per una indústria que sotsobra aferrada al més comercial per a sobreviure, i bandejada per un públic que només vol dormir, costa molt d'escatir que en quedarà de la cultura catalana actual d'aquí a un temps. Probablement el record d'uns anys mediocres i vulgars. És aquest el futur?

'Per la gràcia de Franco', un dels darrers muntatges de Carles H. Mor, es torna ara profètic