24/11/16

Estratègies conjuntes

A impulsar estratègies culturals conjuntes per als grans equipaments nacionals amb l’Ajuntament de Barcelona, se li pot dir com es vulgui. És clar què, després de tants fracassos històrics, dir-ne pacte cultural fa lleig; però jo veig que és això el que van dir-se el conseller i el tinent d’alcalde a la trobada de dijous passat. La bona sintonia entre Santi Vila i Jaume Collboni, dos lliberals en el sentit més lujanià (de Néstor Luján, paradigma d’autèntic lliberal), està portant l’enèsim intent per què Generalitat i Ajuntament vagin a una en un afer cabdal per al  país: la capitalitat cultural de Barcelona. Si arribarà a bon port o descarrilarà està per veure. Al líder municipal d’ERC, Alfred Bosch, segur que no li fa gota de gràcia.
Si Barcelona no és capital de la cultura catalana en tots els seus aspectes, i els equipaments en són faceta fonamental, Catalunya no és res. La manera provinciana com, per barroers interessos polítics, s’ha qüestionat diverses vegades durant el darrer any i escaig aquesta capitalitat, és perniciosa en tots els aspectes i per a tothom, també pel sobiranisme. És posar el país sencer en un ‘no future’ sense justificació estratègica possible.
Si el Parlament consensua acollir el CoNCA, i aquí els socialistes hi tenen molt a dir, Generalitat i Ajuntament tindran una oportunitat potser única per fer un pacte cultural, o com li vulguin dir, acordat per tothom sota l’auspici d’aquest organisme suprem; sense pals a les rodes, marxes enrere ni interpretacions partidistes. Una cultura forta i capaç d’il·luminar el futur del país depèn d’una capital potent, més enllà dels mòbils, les smarts i els turistes. Ep, si es vol.