El Consell Nacional de la
Cultura i les Arts (CoNCA) era un moribund quan en Carles Duarte en va ser
nomenat president, l’any 2012. A punt d’esgotar el mandat ha anunciat que no s’hi
tornarà a presentar. A més d’escriure i de participar en actes públics, en
Duarte te l’estimulant repte de presidir la Fundació Carulla. Això i no voler
perpetuar-se en el càrrec, l’han fet prendre la decisió. Que ningú no pensi en
res més: en Carles Duarte i el conseller Vila s’entenen a la perfecció; fins i
tot ell mateix creu que el conseller ha de poder nomenar un nou president. De
moment no hi ha noms. La vicepresidenta, Gemma Sendra, Issona Passola i Pilar
Parcerisas, membres que també acaben mandat, no han dit res sobre la seva continuïtat.
En Duarte ha acomplert,
amb escreix, la feina per la qual se’l va nomenar. Ha salvat el Consell d’una
mort anunciada, li ha recuperat protagonisme en la vida cultural i l’ha
consolidat tot i l’escapçada competencial, el desprestigi que arrossegava i
l’efecte devastador de la crisi en la cultura. I ha fet això guanyant-se un
raonable consens en el sector.
Ara toca reforçar el CoNCA.
Potser no tornant-li totes les competències amb les que va néixer en l’època
gloriosa del tripartit, però si que ha de ser protagonista d’àmbits on pot
incidir de forma constructiva, com el nonat acord nacional de cultura. El CoNCA
no ha de donar ajudes, li treu independència, però si que ha de ser el
dipositari transparent de tota la informació sobre cultura i, a partir d’aquí,
treballar en prospectiva i en planificació. I, posats a fer, plantejar desvincular-se
del govern i dependre del Parlament. El PSC te una proposta que eixamplaria el
consens polític del Consell, que ara és massa just.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada