L'estripada. Molts gestos per no res

Qualsevol precampanya és un temps on manen els gestos per damunt de les voluntats reals. Aquesta precampanya n'hi ha més de gestos, per què venim d'assistir al fracàs d'una Transició plantejada com una nova Restauració. I, qui més qui menys, te cua de palla.

Ha estat pur gest la reunió de vicepresidents, a banda de que Junqueras torni amb algun escarransit peixet al cove. I tres quarts del mateix és l'ampliació del marge del dèficit a les Autonomies. A falta d'explicacions convincents, la renúncia de Carme Chacón te més de gestualitat cap als seus que no pas d'autèntic comiat. Les raons entre Convergència i Unió per qui paga les factures, la proposta d'Alfred Bosch de governar Barcelona amb Colau i la CUP, i fins i tot les interpretacions de les xifres de l'atur d'avui, són mers gestos amb la vista posada en el 26 de juny, més que no pas polítiques serioses per evitar convertir-nos en el bar de borratxeres d'Europa, tal i com diu José Antonio Marina amb raó.

Tot plegat molts gestos per no res. Per evitar enfrontar-se a la realitat, que és crua: com l'hospital bombardejat a Alep, o els veneçolans abocant-se al saqueig per poder menjar.

Però a les precampanyes, coses així fan nosa.

Escolteu l'audio de L'estripada, del Catalunya vespre, a Catalunya Ràdio:
http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/catalunya-vespre/lestripada-avui-amb-rafael-vallbona/audio/919642/