Paral·lelament
a l'augment del turisme de masses, a Barcelona han florit i crescut un nombre
sens fi de festivals que aporten tants visitants i negoci hostaler com escàs
valor artístic i projecció cultural. L'administració ha triat el negoci; ara és
el sector de la promoció i difusió cultural qui ha de dir. Si calla, atorga. Si
no es dissenya una estratègia per què aquesta mena de certàmens tinguin el
coratge i el sentit necessaris per atraure un auditori capaç de prestigiar la
ciutat i llançar-la al món, la majoria de festivals acabaran sent mers parcs
d'atraccions on beure cervesa és l'activitat més agradable. Un banal motiu per
anar de festa a Barcelona un cap de setmana.
Com
en tot hi ha exemples de bones pràctiques, festivals que fins i tot han tret
aquest substantiu del seu nom per evitar confusions més que evidents. Són
activitats amb intenció prèvia, amb sentit eminentment artístic. Treballen en
aquesta direcció a la recerca d'un plus de valor estètic i buscant un públic
objectiu que tendeixi a créixer, està clar els va la vida, però fugint d'un
generalisme sense criteri que potser dona diners, aporta quantitat
d'espectadors i molta impostura. El mal és que hi ha molts polítics que, des de
la ignorància, només valoren els esdeveniments per la caixa que deixen a la
ciutat.
Són
dos models clars i que no es poden barrejar mai en una discussió sobre el tema.
Un model busca el valor cultural, l'altre vendre cerveses. I això, als
fabricants d'aquesta beguda, embrancats en una lletja guerra per conquerir
aquests espais, els va de primera. Disfressant el marxandatge de cultura s'obté
un simulacre tan idoni per vendre que ni el mateix Jean Baudrillard s'ho
imaginaria a hores d'ara. És un frau cultural que, sàviament disfressat amb
programacions estel·lars (després se senten malament, en condicions precàries i
durades ínfimes), sedueix els mitjans de comunicació locals de tal manera que
es converteixen amb devoció en còmplices d'un espectacle que, potser dona una
mica de pa per avui, però amaga tota la misèria del demà. Però ara per ara la
misèria és festiva i tothom n'està molt content.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada