Hi ha pobles que
s'esforcen en trobar una personalitat pròpia a través de la promoció i difusió
de la cultura. Són municipis que malden per enriquir la vida dels ciutadans i,
treballant pel desvetllament col·lectiu, situar-se en la millor igualtat
d'oportunitats possible amb les ciutats properes a Barcelona que gaudeixen de
la gran oferta metropolitana.
Hi ha altres pobles on mai
no passa res: una festa major que esllangueix, uns equipaments sense sentit de
treball per al progrés de la comunitat, i una gestió cultural inexistent més
enllà 'del que s'ha fet sempre' i,
com a molt, un bolo que es pesca a la
Diputació. Tot plegat un sense sentit vital. A aquests pobles els ha anat molt
be que Sant Jordi hagi caigut en dissabte. Fent ben poc han tingut festa grossa
amb la coartada cultural d'uns quants llibres al carrer. Així el govern local
haurà cobert l'any. Si algú es pensa que exagero és que no ha sortit mai de
casa.
La cultura (la creació, la
difusió, la política) no acompleix el seu objectiu humanístic lluint
exclusivament a les ciutats, per no dir només Barcelona. De fet, el futur de la
sensibilitat i l'actitud crítica que la cultura atorga als ciutadans adquireix
el seu sentit ple quan s'escampa per tot el territori i treballa més
intensament per arribar als indrets més isolats. El contrari és, simplement, la
vis comercial: anant allà on sigui més fàcil d'arribar i hi hagi més gent fem
més diners; que és en el que s'ha convertit patèticament la festa de Sant
Jordi. És en aquesta projecció per tot el domini lingüístic que la cultura
catalana es juga el seu futur com a eina d'enriquiment del pensament crític. És
clar que això sovint no interessa, i ja ens està be el que de sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada