3/5/08

LORCA, JAZZ I LÍMITS

Coses petites a les que Sant Jordi els ha passat pel damunt com una piconadora. Araceli Aiguaviva, Carol Brunet i Loni Geest ha unit les seves veus a la guitarra de Jordi Bonell, la bateria de Pau Bombardó i el baix de Manuel Vega per fer un viatge a ritme de jazz per la poesia de Lorca. De cançons populars a l’Oda al rei de Harlem, aquí Harlem blues, passant pel petit Vals Vienès tal i com el va musicar Leonard Cohen per a aquella perla discogràfica de fa anys dita poeta en Nueva York (amb portada d’Eduardo Úrculo), les tres Divadams, que així es fan dir, van presentar ‘Lorca, paisatges en jazz’ en un Luz de Gas ple d’incondicionals. Els afeccionats al jazz recorden encara el treball d’Aiguaviva sobre els poemes de Joan Margarit, ‘El ritme de les paraules’, tant com els dissenyadors gràfics les portades de Loni Geest amb Tone Hoverstad per a la col•lecció Llibres de l’Escorpí d’edicions 62 als anys setanta.
Uns i altres llegeixen poesia, és clar, és per això que farien bé de buscar els llibres que edita Límits editorial, un petit segell andorrà quina línia està presidida pel bon gust en tots els aspectes i la categoria literària. Aquí es van fer conèixer entre els lectors de novel•la negra per haver traduït la trilogia sobre Marsella de Jean Claude Izzo: Kéops total, Xurmo i Soleá (més jazz, doncs el nom prové d’un disc de Miles Davis). La Maria Àngels, exactament la meitat de la editorial, em fa arribar ara una autèntica joia, ‘Etiòpiques’ de Leopold Sédar Senghor, un viatge líric i sentimental per l’Àfrica de primers de segle XX, traduït pel mestre Josep Mª Fulquet i que han coeditat amb editorial Andorra. Els petits suporten millor els allaus.

Publicat al Suplement Tendències de El Mundo de Catalunya