L’episodi del camió de ferralla infectada de les celebres partícules recorda terriblement al filets que s’escolaven dels dipòsits del Prestige o al bitxet de la colza que si cau es mata.
No vull dir amb això que el camió sigui un perill públic, sincerament ni jo ho se, pobre de mi, ni vostès, ni la central ni el Consell de Seguretat Nuclear ni ningú, sinó no farien passar revisió al doble de les persones previstes inicialment.
El que vull dir és la tremenda sensació de nyap que hi ha al darrera de l’accident d’Ascó, la falta d’un interlocutor capaç de donar informació qualificada als interessats i als poders públics, i el menyspreu que els responsables de la central i del Consell han demostrat fins ara pels ciutadans i les institucions que els representen.
Com gosar demanar a la gent de l’Ebre solidaritat amb la sequera de Barcelona si després se’ls tracta com se’ls tracta. Si tenir tres centrals, 4 fins fa poc, al territori ja és una bona quota de solidaritat, la potinejada que es descobreix cada dia al voltant d’aquest accident és una presa de pèl.
Dit a El Món a RAC 1 del 23.04.08
1 comentari:
hola
A mi sempre em fa molta gràcia allò que diuen sobre s'ha detectat partícules a tal lloc o altre, amplien la recerca per tot Tarragona, i jo em pregunto, per què? si són totalment inofensives, per què es molesten tant en trobar-les? serà que no ho són tant?
en fi...
Publica un comentari a l'entrada