Els bunyols i la falta de previsió històrica respecte de la portada d’aigua a Barcelona (que fa 140 anys que és a les mateixes mans) han acabat convertint la necessitat en virtut, ves quin remei. El ministeri apressa la modernització dels sistemes de regadius al delta de l’Ebre i, a canvi i fent els comptes de la vella, disposa de 50 hectòmetres per portar-los a Barcelona. A aquestes alçades de la sequera no es pot dir que sigui una solució magnífica, però probablement és la única possible.
Ara el que cal és que tot el país actuï en conseqüència Si la capital de Catalunya corre el perill de passar set no hi ha velles promeses que valguin, cal ser solidaris, i per això és imprescindible actuar amb cordura, exactament amb la que no ha tingut ni el conseller de Medi ambient, ni el govern, ni l’oposició a estones, ni alguna plataforma territorial.
Com em deia un membre d’Unió de Pagesos, ‘per regar un camp de fals no deixaré la capital del meu país sense aigua’. Això és actuar amb seny. Que tal si tothom n’hi posa una mica?
Dit a El Món a RAC 1 el 16.04.08
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada