Per Sant Jordi llibres i roses, però sobretot festa. El dimarts es va obrir la veda amb la de Qué Leer, amb tant d’escalf humà que molts van traslladar la vetllada a qualsevol bar davant d’unes braves i canyes, i la del Continuarà, que va donar els seus premis, tot i que qui se’l mereix més és la Montse Mompó i el seu equip per la capacitat de supervivència durant tants anys en un medi tant hostil com TVE. A l’endemà el dia comença amb el relativament tradicional esmorzar a l’hotel Regina on els autors es fan la foto de família. Però com que cada any hi ha més gent, molta de la qual ningú sap ni qui és ni que hi pinta, doncs hi ha escriptors de veritat que ni tant sols surten a la foto, hi ha empentes per un cafè i uns colla d’autors que diuen ja esmorzaran a casa seva i han anunciat la baixa. A migdia una nova cita que es vol consolidar: el dinar, enguany a la terrassa del Condes de Barcelona, que organitza 62 per a tota la seva gent, amics,. coneguts i saludats I, és clar, com que 62 ho engloba gairebé tot, doncs la trobada que hauria de ser de passa que t’he vist, es va convertir en un ‘rendez-vous’ de tothom qui pintava alguna cosa aquell dia a la ciutat; que eren moltíssims i moltíssimes. I tornem-hi que no ha estat res. De nit, cansats i feliços per la memorable jornada d’autoestima nacional, la festa es circumscriu territorialment al triangle que formen el Dry Martini (El Mundo), Luz de Gas (Planeta-62) i Oli en un llum (Ara). Qui no treu el nas, al menys, a dues de tres, és que no és ningú. I, és clar, tothom vol ser algú aquesta nit, no fos cas. Però no ho dubteu, la cara demacrada que, a l’endemà, fan molts escriptors és de tant firmar.
Publicat al Suplement Tendències de El Mundo de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada