El COI no es va equivocar concedint els Jocs Olímpics a la Xina, es va fer còmplice d’un estat que no respecta els drets humans i que pràctica el genocidi cultural al Tíbet. Però el COI no actua de pròpia iniciativa, occident va decidir homologar la Xina com a país modern i gran mercat. Va avalar l’entrada a l’Organització Mundial del Comerç, li va regalar un Gran Premi de Fórmula 1, li dona crèdits, li ven alumini i fibra de carboni a cabassos, hi instal·la fàbriques i la converteix en potència global mentre mira cap a una altra banda davant la falta de llibertats o la contaminació.
El Regne Unit, que va ser com a un dels principals promotors del suport incondicional a la Xina, es troba al pas de la torxa, amb els resultats de la seva política exterior. Que esperaven, flors i violes?
I per apaivagar-ho, el govern britànic actua tal com fan els amics de Pequín: policies, detinguts i cops de porra. On són els ultralliberals i neocons del món sempre tant defensors de les llibertats, protegint la flama al pas pels carrers de la City, potser?
Dit a El Món a RAC 1 el 07.04.08
1 comentari:
Doncs sí que es paguen, les complicitats. Totes les complicitats i les concessions de convinença a la llarga es paguen. I ho hem vist forçá bé al nostre país. durant molt de temps.
Rafael, si et mires els comentaris, veus aquest i pots esmerçar una estona, mira't http://acciopragmaticatransversal.blogspot.com perquè m'agradaria rebre un comentari més.
Publica un comentari a l'entrada