ENCONTRES A LA TERCERA FASE

Amb la inauguració ahir de la nova seu del Centre Artesà Tradicionàrius, CAT, un edifici nou aixecat damunt l’antic teatret de l’Artesà i en el qual s’han invertit uns 4 milions d’euros, el projecte de recuperació, difusió i pedagogia de la música tradicional-folk ha entrat en la tercera fase, com li agrada de dir a en Jordi Fàbregas, un dels directius del CAT: la fase de l’expansió i la internacionalització.
No ha estat fàcil arribar fins aquí. El festival Tradicionàrius va engegar l’any 1988 acollit al llavors centre cívic l’Artesà de Gràcia. Malgrat l’èxit del festival i la ràpida consolidació, fins 1993 i després de clamar en el desert, els promotors del festival no van poder gaudir d’un centre estable de difusió de la música tradicional. L’ajuntament els va cedir la gestió de l’Artesà, que com a centre cívic no funcionava, i així va néixer el CAT. Ara, amb vint Tradicionàrius a les espatlles, una pila de discos editats, una llarga llista de grups treballant, una xarxa consolidada d’escenaris on tocar, una autèntica escola de formació de nous intèrprets, els tallers de música d’Arsèguel creixent i apunt d’estrenar una seu estable i moderna i, sobretot, amb el reconeixement públic d’un treball seriós, rigorós, d’èxit popular i enormement competent, ha arribat l’hora de fer un salt endavant. Per això necessitaven aquesta nova seu, no es demanava perquè si. Va costar convèncer les administracions, fins a darrera hora, a penes fa un any, encara es dubtava si es construirien els bucs d’assaig; però a la fi tot ha acabat bé. El nou CAT és una joia arquitectònica, funcional i acústica que acompleix totes les normes de seguretat, accessibilitat i sostenibilitat, i que disposa de tots els serveis que calen per a la musica professional inclòs l’enregistrament de discos i una nova fonoteca que repararà el dèficit que cultualment tenim a Catalunya en aquest terreny.
Malgrat èpoques d’indiferència institucional, la gent del CAT és seriosa i el seu projecte està consolidat fa anys. La tercera fase que anuncia Fàbregas ha de treballar aprofundint en la formació de músics i intèrprets (les sales d’assaig, l’enregistrament de discos i la fonoteca en són peces claus) i projectar internacionalment la música tradicional-folk catalana, com a mínim, a tots els països que mostren tenir un gust i una sensibilitat especial envers aquesta expressió artística.
De la primera línia ja se n’encarreguen al gent de Tram, l’associació que dona cobertura jurídica al CAT. La nova seu a Arsèguel, a més de fer que el gust pel coneixement de la música tradicional arribi a més noies i nois, permetrà, fins i tot, que l’orquestra de joves músics formats als seus tallers que ara actua un cop l’any, tingui continuïtat; un èxit gairebé sense precedents en la música popular catalana. Difondre l’excel•lència de tot aquest bullidor de més de vint anys és una feina que correspon empènyer-la amb decisió a L’Institut Ramon Llull i la fundació recent creada; que aquest institució tingui seu a Andorra, país on la música tradicioanl-folk interessa força, hauria de ser una garantia. Els de Tram, que ja tenen una certa experiència en aquest terreny, no poden fer-ho tot sols. El Llull ha de comprometre’s amb la difusió del projecte CAT dissenyant una estratègia concreta perquè la tercera fase sigui un encontre real de la música catalana amb el públic internacional.

Publicat a El Mundo de Catalunya