Que l’Ateneu hagi donat el premi Joan Crexells al jove Edgar Cantero per la seva novel•la de debut ‘Dormir amb Winona Ryder’ (Proa), indica fins a quin punt n’estan de descol•locats els pròcers de la literatura catalana. Argumentar què fa ‘mossegades a la realitat utilitzant formes culturals d’ara’ (sic?) és una mostra plausible de que els teòrics creadors de gust lector no saben per on tirar. Entronitzats fins repetir-se els consolidats, envellits prematurament els que van ser joves, i aturats els que no s’havien de parar per a res, la novel•la catalana sotsobra entre monestirs de cartró, aparicions virginals i nazis casolans; i encara sort d’excepcions com el jove Cantero que ajuden a mantenir un mínim ritme cardíac. Per cert, una curiositat, tant l’obra guardonada enguany, com la guanyadora de l’edició anterior, ‘La victòria de la creu’, de Miquel M. Gibert, han estat editades per Proa. I encara més: en Gibert va ser professor d’en Cantero a la UPF i, fins i tot, surt en un capítol de la novel•la guardonada aquesta setmana. Això és un argument ben travat!
On no hi ha arguments que se sostinguin és en la proposta que Grup 62 ha fet a uns quants autors: regalar exemplars dels seus llibres a l’Avui perquè aquest diari els regali als lectors el dia de Sant Jordi. Addueixen que són llibres que ja no tenen gaire sortida comercial i que sempre ajuden a promocionar l’autor. Diuen que Rosa Regàs, Lluís Mª Tudó, Flàvia Company i Lluís Anton Baulenas, entre d’altres, han acceptat. Sona rar regalar els drets a una empresa perquè els usi d’ham comercial, no? Així es preserven els drets d’autor i la propietat intel•lectual, o és un símptoma de la descol•locació general?
Publicat al suplement Tendències de El Mundo de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada