LA LLIBERTAT I LES GANES DE SER-NE

La llibertat és el paradigma de l’existència de l’ésser humà. Només la capacitat d’escollir sabent el que més ens convé justifica la superioritat de l’espècie. La vida no te sentit si no és en llibertat, per això tothom hi aspira legítimament i en grau superlatiu.
Els agents socials conceptualitzen la idea segons els seus interessos. En política es parla de llibertats públiques, en democràcia es valora la llibertat d’informació i en economia no hi ha concepte més gastat que el de lliure mercat; però tot plegat no deixen de ser interpretacions, sovint capcioses, d’una idea central, indiscutible i inalienable. La única i autèntica llibertat fonamental és la d’adquirir el dret a decidir que volem fer de la nostra vida. Ras i curt, ser lliure és fer el que ens be de gust sabent-ho.
Les coses es compliquen quan hem d’exercir-la. Decidir el que volem, escollir entre dues o més opcions sense prejudicis ni apriorismes, implica conèixer. Saber el que ens bé de gust no només vol dir estar informat entre les conseqüències d’una tria o l’altra, vol dir disposar d’un marc referencial de coneixements que, ubicats en xarxa, posarà la nostra opció en relació amb d’altres, i aquestes amb altres, i així fins teixir una espessa fibra de continguts que situen la pràctica de la nostra llibertat dins el món complex. Aquest exercici de coneixement és un dels autèntics aprenentatges de la vida, i no hi ha millor manera de fer-lo que llegint. I és que llegir ens fa lliures, ens obre les portes a fer amb la nostra vida el que ens bé de gust.
Però llegir no agrada gaire. L’argument més habitual és el de l’avorriment en les seves múltiples facetes. En la vida de tothom hi ha un llibre que ens ha captivat, un relat que ens ha fascinat i que ens ha abocat a móns suggestius i desitjats. El problema és que sempre voldríem trobar llibres com aquell que ens va seduir d’antuvi, i això és ben difícil. I és que la vida d’un lector és això, la recerca constant d’un llibre que ens atragui tant com ens va atrapar el primer. Al cap dels anys ens adonarem que en aquesta recerca hem acumulat un volum de lectures considerable, tot i que potser cap sigui tan bella com aquella primera. Igual que Odisseu, sabrem llavors que l’important no és arribar, sinó el que hem après pel camí.
No hi ha idea més moderna que la de la llibertat relacionada amb el coneixement, però la tecnologia és contradictòria. Les tecnologies de la informació són depenents. Un cable o una antena ens lliga. La lectura és un canal de coneixement ‘unplugged’, no depèn de xarxes, no necessita tecnologies aplicades. Es pot llegir on no hi ha cobertura i on no hi ha electricitat. És portàtil, sostenible i gratuït. No hi ha eina tecnològica més moderna i lliure que un llibre.
Aquests arguments senzills però contundents els exposo als estudiants sempre que vaig a una escola. No n’hi ha cap que no es senti atret per la tesi. El problema no són ells, el jovent sempre està obert a experimentar noves sensacions; el problema és a fora. El coneixement no te prestigi social. La llibertat està mal vista, el lliure pensament penat. Hom afavoreix trocar la capacitat d’escollir per la de posseir béns materials. Llegir ens fa més grans i lliures; ara, això potser no interessa gaire. I no se si la Generalitat ho pot solucionar, tot i que el Pla de Lectura presentat aquesta setmana va per aquí. El trobàvem a faltar.

Publicat a El Mundo de Catalunya