Lienas

La Gemma Lienas ha guanyat el premi Sant Joan de novel·la, un dels més importants de la literatura catalana. Aquelles persones que llegim estem d'enhorabona, perquè la seva literatura és d'una consistència, solidesa ètica i compromís social com poques. El premi rellançarà i posarà més en valor tota una vida dedicada a la literatura des de gairebé tots els àmbits, que seria molt més admirada si fóssim un país culturalment seriós.

Als 90, dirigint Cruïlla i SM, em va editar un llibre del que n'he venut una carretada, tot i no guanyar cap premi. Ara el llibre l'ha retirat del mercat un individu que mai no se m'ha presentat, que no m'ha donat arguments i que dirigeix una editorial que va a la deriva. Aquesta és la diferència entre seriositat i naufragi.

'El fil invisible', la novel·la premiada, és una obra marca de l'autora; feta de lluites, complicitats i enigmes. Habitada per persones, majoritàriament dones, que malden per créixer i tenir la fortalesa necessària per viure en un món poc amable. I sobretot és una novel·la que celebra la vida, que l'homenatja i la vindica, que la plora i la riu; perquè viure és això, i la Lienas ho sap, sàvia com és. I després la crítica dirà el que voldrà, és clar. No li donaran cap premi d'aquests que s'han convertit en camp de batalla i altar des d'on certs crítics pretenen donar lliçons de literatura a la resta de la humanitat (que llegeix i els deixa fer, que diria Bertolt Brecht). O sigui que no li estranyi si no guanya el Creixells (si sobreviu, tot i que hagin fitxat Joan Maluquer -expert en gestió cultural del caos- per redreçar-lo), ni cap d'aquests. La Gemma Lienas te un premi en cada lectora i lector. I en te moltíssims.