5/7/18

Últims poetes


La revista New York pregunta a portada on es Obama, ara que Trump està destruint els drets civils dels dèbils. Obama, primer president negre, Premi Nobel de la Pau i paradigma d'un poder negre, és a l’Empordà convidat a una boda de pijos de marca major. Mentrestant, al país que va presidir, els nens immigrants són separats de les famílies amb impunitat política, però amb l’oposició d’artistes i creadors. New Yorker hi dedica la portada: uns nens espantats, amagats entre la túnica de l’estàtua de la llibertat. I Obama a Catalunya. Aquest és el poder negre d’avui; el resultat d'anys de lluita, de vexacions i violència policials, de morts.
Cinquanta anys després del Maig del 68 la repressió i les retallades de les llibertats, fan precís un altre maig. Arreu del món no s’havia retrocedit en drets i llibertats com ara. The last poets, fundadors del hip hop amb Gil Scott Heron, ho han entès, i han tornat als 50 anys de crear-se. En feia 20 que no editaven un disc i no apareixien en públic com a col·lectiu poètic. Presenten 'Comprendre que és el negre' a la Rough Trade de Brooklyn. No som molts, però sabem que assistim a un renaixement. A escena parlen de la vida, dels poemes i de la lluita, sota un ritme profund i latent de percussió. Reciten, fan bromes i canten a la revolució, a aixecar-se contra les dictadures disfressades de democràcia, dels USA a Rússia, passant per Turquia i Harlem.
Per això han tornat, per clamar amb veu alta contra les injustícies socials i les conculcacions de drets. Fan una cosa així els poetes d’aquí? Aquí fan poemes en favor d'una revolta de classes mitjanes, com ells, de gent que te molt a perdre. Però dels pobres, de la revolució, no en parla ningú.


Cap comentari: