Autor de més de 1300 novel·les
d'aquelles que en deien de quiosc, en
Francesc Caudet, Frank Caudett, era un dels grans, agradi o no a la crítica
literària. Com Joan Gallardo, Francesc González Ledesma, Jordi Gubern o Josep
Mallorquí, va crear passió
lectora en un país sense biblioteques ni llibres, que estava condemnat a
l'analfabetisme i a la misèria mental. Va treballar moltíssim, i va posar la
seva inesgotable saviesa al servei de la literatura popular. Les biblioteques
de l'Hospitalet li han dedicat una lloable exposició, però el més probable és
que l'habitual menyspreu institucional per als pioners de la cultura de masses
l'aboqui aviat a l'oblit, com als altres. Gràcies a l'amic Jordi Canal, de la
biblioteca la Bòbila, el vam entrevistar per al Tendències; potser va ser una
de les darreres. 'Quan els herois eren a les novel·les de duro' es deia
l'article.
En Caudet era un dels que creaven els herois d'unes aventures fascinants que descobrien el món a una colla de nanos de
poble. I nosaltres hi posàvem la passió per devorar aquells llibres que
aconseguíem al mercadillo dels
dijous. Remenàvem les capses on s'amuntegaven els petits volums de portades
cridaneres, i fèiem festa al descobrir títols com Los que no están o Odisea de
un pistolero, firmats per autors que imaginàvem americans com Silver Kane o
Clark Carrados. Devoràvem els llibres, ens els canviàvem i, quan els teníem
llegits i no teníem ni cinc per comprar-ne més, explicàvem històries que
inventàvem. Així van néixer vocacions literàries. Ara hi ha biblioteques
magnífiques i lectors entenimentats i exigents. Però, què hauria estat de tots
nosaltres sense les novel·les d'en Caudet, i companyia?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada