2/5/18

Polítics i llibres


Un polític regala un llibre meu a un opositor i ho diu un diari. El polític regalat, o els possibles lectors, poden pensar que sóc partidari del polític que l'ha regalat. I, a partir d'aquí: insults a les xarxes socials, comentaris despectius al web del diari i més d'un possible lector que em farà vores perquè no és de la tendència del polític autor de l'obsequi.
Ridícul, pot pensar un lector intel·ligent i sense complexes que només es fa seduir per una bona crítica, un llibreter prescriptor, un amic encoratjador o el seu instint àvid. Però ja em perdonaran, crec que a la cultura catalana aquesta espècie està en vies d'extinció. La majoria de lectors/es d'avui es deixen emportar més per les freixures que per la ment, pel que diuen els tòtems del proselitisme polític (sigui de la banda que sigui) que no pas pel que diuen els llibres que se'ls ofereixen a llegir. Jo d'això en dic sectarisme. I crec sincerament que la societat catalana d'avui és profundament sectària (sequaç intransigent, fanàtic, d'un partit, d'una opinió; diu el diccionari, per ai algú no ho sap). I així no anem enlloc: ni cap a Espanya ni cap a fora. Només ens fem mal i menystenim l'immens valor humanista de la cultura.
No conec personalment en Jaume Collboni, que per Sant Jordi va regalar una novel·la meva a l'Alfred Bosch, a qui conec personalment de fa força anys. En tot cas donaria per ben pagats els esforços de nou anys escrivint-la si l'obsequi i la lectura ajudessin a l'entesa. Però se que no passarà d'un detall santjordiesc, i em dol. Per què, si la cultura no serveix per a entendre'ns, de que collons serveix? De res, ho se. Pur maquillatge. Ara be, gràcies als dos. Sincerament.