Un polític regala un
llibre meu a un opositor i ho diu un diari. El polític regalat, o els possibles
lectors, poden pensar que sóc partidari del polític que l'ha regalat. I, a
partir d'aquí: insults a les xarxes socials, comentaris despectius al web del
diari i més d'un possible lector que em farà vores perquè no és de la tendència
del polític autor de l'obsequi.
Ridícul, pot pensar un
lector intel·ligent i sense complexes que només es fa seduir per una bona
crítica, un llibreter prescriptor, un amic encoratjador o el seu instint àvid.
Però ja em perdonaran, crec que a la cultura catalana aquesta espècie està en
vies d'extinció. La majoria de lectors/es d'avui es deixen emportar més per les
freixures que per la ment, pel que diuen els tòtems del proselitisme polític
(sigui de la banda que sigui) que no pas pel que diuen els llibres que se'ls
ofereixen a llegir. Jo d'això en dic sectarisme. I crec sincerament que la
societat catalana d'avui és profundament sectària (sequaç
intransigent, fanàtic, d'un partit, d'una opinió; diu el diccionari, per ai
algú no ho sap). I així no anem
enlloc: ni cap a Espanya ni cap a fora. Només ens fem mal i menystenim l'immens
valor humanista de la cultura.
No conec personalment en
Jaume Collboni, que per Sant Jordi va regalar una novel·la meva a l'Alfred
Bosch, a qui conec personalment de fa força anys. En tot cas donaria per ben
pagats els esforços de nou anys escrivint-la si l'obsequi i la lectura
ajudessin a l'entesa. Però se que no passarà d'un detall santjordiesc, i em
dol. Per què, si la cultura no serveix per a entendre'ns, de que collons
serveix? De res, ho se. Pur maquillatge. Ara be, gràcies als dos. Sincerament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada