A Barcelona es fan moltes
presentacions de llibres cada tarda. Massa. No fa pas tant la presentació d'un
llibre era un acte social. Hi anaven amics, lectors, algun crític més o menys
plaent i una imprescindible rècula d'espavilats que buscaven la copa i la
croqueta gratuïtes, però sense quina presència la presentació no lluïa com
calia. Ara no. Avui en dia una presentació, tret de que tingui un caràcter
mediàtic, i llavors és un tumult més que no pas un acte cultural, sol ser un
episodi patètic i lànguid; un tràngol d'aquells que cal passar perquè toca. Els
lectors no es mobilitzen, ja ho faran quan el llibre sigui a les biblioteques,
els crítics tenen massa feina a sobreviure com per perdre l'estona escoltant a un
col·lega sotsobrar en un panegíric sol·licitat. Ja no hi ha copa ni croqueta, o
sigui que els espavilats han desaparegut del mapa desmotivats; i d'amics dos o
tres i gràcies, els mateixos que van als funerals. Però, tot i aquest panorama
tan desolador (però gens exagerat, com saben els habituals a aquesta actes), a
Barcelona es continuen fent moltes presentacions de llibres cada tarda.
Entre la crisi i les
xarxes socials, que es creu que ja fan la feina de difondre l'arribada al món
d'una nova criatura llibresca amb més eficàcia i economia, la literatura ha
perdut la vesant social que la prestigiava entre la comunitat per convertir-se
en un simple producte comercial, carn de màrqueting. Hi ha llibreters i editors
que s'escarrassen a buscar fórmules que donin una mica de vida a les presentacions,
però probablement no hi ha res a fer: és una altra forma social morta, potser
com la mateixa literatura. I ningú no convida falaguerament a un enterro. Oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada