31/5/18

Salter i Vidal


M'he trobat casualment en Vidal Vidal a Tremp. Havíem estat col·legues de joves, però feia temps que no ens vèiem. Llavors en Vidal estava cridat a ser el gran prosista de les terres de Ponent, sobretot pels quatre volums de Les rutes de Ponent, una obra molt ambiciosa que impressiona encara ara, però també per títols com Geografia impúdica o Tots venim d'Arbeca. Ara en Vidal, tot i que passa per un bon moment personal i que, madur i savi, continua sent un articulista de referència al Segre, em diu que ha deixat de pensar en publicar llibres, que n'està molt desencantat.
En tot el viatge de tornada no em puc treure del cap les seves paraules, afables, però una mica tristes. I hi continuo pesant mentre llegeixo El arte de la ficción (en castellà perquè me l'ha enviat amablement Salamandra), les darreres conferències que James Salter va pronunciar a la universitat de Virginia mesos abans de morir. Més que lliçons sobre l'escriptura, són un autèntic al·legat en defensa de la literatura com a art major, amb les seves agrors, misèries i glòries i, sobretot, amb la capacitat d'interpel·lar el lector creant nous mons a partir de les ruïnes de la realitat. 'El que no quedar escrit desapareix', diu Salter. Potser aquest és el darrer valor que li resta a la literatura més enllà del gran o petit nombre de lectors, del reconeixement de la crítica, dels premis i de les vanitats que comporten, ara que ni un bri del pensament humà és ja considerat transcendent per la barbàrie del mercat cultural. Vidal, repensa-t'ho  sisplau. Som alguns que necessitem les qüestions que ens provoca la teva prosa per entendre una mica el políticament tan fosc i humanament tant ric, món de Ponent.