M'he trobat casualment en
Vidal Vidal a Tremp. Havíem estat col·legues de joves, però feia temps que no
ens vèiem. Llavors en Vidal estava cridat a ser el gran prosista de les terres
de Ponent, sobretot pels quatre volums de Les rutes de Ponent, una obra molt
ambiciosa que impressiona encara ara, però també per títols com Geografia
impúdica o Tots venim d'Arbeca. Ara en Vidal, tot i que passa per un bon moment
personal i que, madur i savi, continua sent un articulista de referència al
Segre, em diu que ha deixat de pensar en publicar llibres, que n'està molt
desencantat.
En tot el viatge de
tornada no em puc treure del cap les seves paraules, afables, però una mica
tristes. I hi continuo pesant mentre llegeixo El arte de la ficción (en castellà perquè me l'ha enviat amablement
Salamandra), les darreres conferències que James Salter va pronunciar a la
universitat de Virginia mesos abans de morir. Més que lliçons sobre
l'escriptura, són un autèntic al·legat en defensa de la literatura com a art major,
amb les seves agrors, misèries i glòries i, sobretot, amb la capacitat
d'interpel·lar el lector creant nous mons a partir de les ruïnes de la
realitat. 'El que no quedar escrit desapareix', diu Salter. Potser aquest és el
darrer valor que li resta a la literatura més enllà del gran o petit nombre de
lectors, del reconeixement de la crítica, dels premis i de les vanitats que
comporten, ara que ni un bri del pensament humà és ja considerat transcendent
per la barbàrie del mercat cultural. Vidal, repensa-t'ho sisplau. Som alguns que necessitem les
qüestions que ens provoca la teva prosa per entendre una mica el políticament
tan fosc i humanament tant ric, món de Ponent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada