M'arriba un recull de les quatre
biblioteques de la Xarxa de la Diputació de Barcelona amb fons especials de
novel·la negra, on es recopila la novel·la del gènere publicada durant el 2017,
a més d'altres dades sobre el tema.
Fullejo amb avidesa i,
sorpresa, en falten; concretament una de meva, ja és mala sort. Escric
preguntant i em responen que el problema rau en que el llibre no s'ha catalogat
com a novel·la policíaca i, com que la cerca es fa segons uns paràmetres (any
d'edició, matèria), doncs per això no ha sortit. També em diuen que falten els
reculls de contes. Ho arreglaran.
Alguns editors van
incorporant el codi BIC als llibres, una recomanació de catalogació per a
llibreries i biblioteques. Després cadascú fa el que vol. La novel·la que fa al
cas no el porta, però això no hauria de ser obstacle perquè els llibres, un cop
a les biblioteques, es cataloguessin correctament segons els coneixements de
l'equip, coneixements que deuen adquirir a la Facultat de Biblioteconomia. Però
m'informen que sovint la catalogació es fa a preu fet i a gairebé ningú no es
mira a fons els llibres per saber si són allà on han de ser o no. "La catalogació avui és el proletariat de les biblioteques",
em diuen. Però els proletaris no van a la universitat, i els bibliotecaris/es
si. I allà els deuen fer llegir molt, i s'ensenya història de la literatura. I
després, quan surten, deuen llegir els suplements de llibres dels diaris, i les
revistes literàries i... Oi? Per què si catalogar consisteix en passar els llibres
per un lector òptic, la feina s'assembla més a la d'un caixer/a de supermercat
que a la d'un graduat universitari. I no hauria de ser el mateix, crec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada