Fundacions

L'altre dimarts, la Fundació Antigues Caixes Catalanes va organitzar una gala cultural per donar major visibilitat als nou premis de diverses disciplines que convoca. I com que en vaig guanyar un, hi vaig anar. Va ser un espectacle agradable, amè i, com correspon a la sobrietat del BBVA (que és avui qui dota les fundacions de les antigues caixes de Sabadell, Manlleu i Terrassa), auster. El mestre de cerimònies va ser en Xavier Albertí, garantia d'èxit sense discussió.

Més enllà de l'indubtable encert d'un acte d'aquesta mena, i més en l'època convulsa en que vivim, crec oportú dedicar unes ratlles a la promoció de la cultura i l'educació que fan aquesta mena de fundacions, hereves úniques del llegat patrimonial i la història de les caixes d'estalvi, model econòmic típicament català i continuador, en certa manera, del cooperativisme i de totes les formes d'economia social nascudes amb el segle XX, a l'ombra del fraternal socialisme utòpic.

De fundacions d'aquestes n'hi ha de tota mena, segons l'entitat de la que provinguin i la seva pròpia tradició. Ara be, el que és indubtable és la necessitat que el món de la cultura te de la seva activitat promotora i inversió econòmica, no cal dissimular-ho. En un país on històricament l'administració fa poquíssims esforços en favor dels creadors, artistes o investigadors i on, per ignorància, no poca part de la població els considera poc menys que una colla de vividors; francament, que els bancs o les caixes promoguin i dotin la cultura local, és benemèrit per tothom. A uns els ajuda a treure el ventre de pena, i als altres els millora la imatge pública. I si la cultura hi  guanya, que ningú no ho oblidi: hi guanya tothom.