L'altre dimarts, la
Fundació Antigues Caixes Catalanes va organitzar una gala cultural per donar major
visibilitat als nou premis de diverses disciplines que convoca. I com que en
vaig guanyar un, hi vaig anar. Va ser un espectacle agradable, amè i, com
correspon a la sobrietat del BBVA (que és avui qui dota les fundacions de les
antigues caixes de Sabadell, Manlleu i Terrassa), auster. El mestre de
cerimònies va ser en Xavier Albertí, garantia d'èxit sense discussió.
Més enllà de l'indubtable
encert d'un acte d'aquesta mena, i més en l'època convulsa en que vivim, crec
oportú dedicar unes ratlles a la promoció de la cultura i l'educació que fan
aquesta mena de fundacions, hereves úniques del llegat patrimonial i la
història de les caixes d'estalvi, model econòmic típicament català i
continuador, en certa manera, del cooperativisme i de totes les formes
d'economia social nascudes amb el segle XX, a l'ombra del fraternal socialisme
utòpic.
De fundacions d'aquestes
n'hi ha de tota mena, segons l'entitat de la que provinguin i la seva pròpia
tradició. Ara be, el que és indubtable és la necessitat que el món de la
cultura te de la seva activitat promotora i inversió econòmica, no cal
dissimular-ho. En un país on històricament l'administració fa poquíssims
esforços en favor dels creadors, artistes o investigadors i on, per ignorància,
no poca part de la població els considera poc menys que una colla de vividors;
francament, que els bancs o les caixes promoguin i dotin la cultura local, és
benemèrit per tothom. A uns els ajuda a treure el ventre de pena, i als altres
els millora la imatge pública. I si la cultura hi guanya, que ningú no ho oblidi: hi guanya
tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada