22/3/18

La poesia? Be, gràcies

Ahir era el Dia Mundial de la poesia, establert per la Conferència General la UNESCO el 1999. Malgrat estar emmordassada, la Institució de les Lletres Catalanes la va celebrar, i altres entitats, llibreries, biblioteques i lectors de tot Catalunya, també. La poesia és més que bellesa: és un fibló, és revolta, transgressió, i sempre troba la manera de defugir les censures i inquisicions. Així es converteix en un instrument de lluita cultural i social. Potser per això la literatura catalana te tanta tradició poètica.
A l'extrem de Gràcia nova, al carrer Ventalló, l'exquisida llibreria de poesia Animal sospechoso va celebrar dimarts la diada amb una tertúlia i recital per recordar els trenta anys de l'antologia Ser del segle, on David Castillo va posar en valor els joves poetes dels vuitanta que garantien la continuïtat de la renovació impulsada per la generació dels setanta, ja compilada a La nova poesia catalana, de Joaquim Marco i Jaume Pont, i a Darreres tendències de la poesia catalana, de Vicenç Altaió i Josep Mª Sala-Valldaura. I si a aquests llibres, que mostren la transformació, hi afegim el clàssic Poesia catalana del segle XX, de Josep Mª Castellet i Joaquim Molas, tenim una radiografia fidel de la vitalitat poètica catalana de tot el segle; una època convulsa per la cultura catalana, per cert.
Ara l'Altaió i en Sala estan preparant una nova antologia, Mig segle de poesia catalana, entre 1968 i avui, temps de revoltes estètiques i socials en els quals els autors catalans són a l'avantguarda fins avui mateix. Un mural de poètiques que certifiquen la vitalitat de la literatura catalana, més enllà del mercat editorial i dels morrions polítics i judicials.