Ahir era el Dia Mundial de
la poesia, establert per la
Conferència General la UNESCO el 1999. Malgrat estar emmordassada, la Institució
de les Lletres Catalanes la va celebrar, i altres entitats, llibreries,
biblioteques i lectors de tot Catalunya, també. La poesia és més que bellesa:
és un fibló, és revolta, transgressió, i sempre troba la manera de defugir les
censures i inquisicions. Així es converteix en un instrument de lluita cultural
i social. Potser per això la literatura catalana te tanta tradició poètica.
A l'extrem de Gràcia nova,
al carrer Ventalló, l'exquisida llibreria de poesia Animal sospechoso va
celebrar dimarts la diada amb una tertúlia i recital per recordar els trenta
anys de l'antologia Ser del segle, on David Castillo va posar en valor els
joves poetes dels vuitanta que garantien la continuïtat de la renovació
impulsada per la generació dels setanta, ja compilada a La nova poesia
catalana, de Joaquim Marco i Jaume Pont, i a Darreres tendències de la poesia
catalana, de Vicenç Altaió i Josep Mª Sala-Valldaura. I si a aquests llibres,
que mostren la transformació, hi afegim el clàssic Poesia catalana del segle
XX, de Josep Mª Castellet i Joaquim Molas, tenim una radiografia fidel de la
vitalitat poètica catalana de tot el segle; una època convulsa per la cultura
catalana, per cert.
Ara l'Altaió i en Sala
estan preparant una nova antologia, Mig segle de poesia catalana, entre 1968 i
avui, temps de revoltes estètiques i socials en els quals els autors catalans
són a l'avantguarda fins avui mateix. Un mural de poètiques que certifiquen la
vitalitat de la literatura catalana, més enllà del mercat editorial i dels
morrions polítics i judicials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada