Si tots els nens que fan
sis anys usen el val de 13 € que la Generalitat els dóna perquè comprin un
llibre a una llibreria associada al Gremi, la broma ens sortirà a tots plegats
per més d'un milió i no haurà servit de res. És una idea de bomber, una
fal·làcia demagògica per fer creure que, regalant un llibre, fas un lector. És
com pensar que, obrint una llibreta amb vint duros, fas un financer: populisme
xaró i car. Si aquesta és la política del conseller Vila per fer lectors, pleguem.
El pla 'Fas 6 anys, tria
un llibre' vol estimular la lectura als petits, que descobreixin la llibreria
(però només si és del Gremi, la resta que es foti) i que encetin la seva
biblioteca personal. De què serveix portar-los a una llibreria si encara no han
adquirit l'hàbit lector? Pensar que, 'anar
de compres', estimula la lectura és com passar la tarda al centre comercial
per tenir-los distrets: acaben jugant a futbol pels passadissos i molestant
tothom, però els pares tranquils perquè els nens no els emprenyen.
La biblioteca personal és
una necessitat posterior al costum lector. Neix de la voluntat de disposar
d'unes eines que, un cop inoculat el virus de llegir, volem pròpies, properes i
originals per traçar el nostre propi itinerari vital i intel·lectual. El costum
de llegir no es transmet comprant, ens el contagia un amic, una biblioteca
escolar (a nens i joves) o un profe compromès: un prescriptor. La biblioteca
personal ve després i surt d'una pròpia necessitat que es descobreix sol. Però,
és clar, això no admet maquinació política. Ni tant sols no permet fer un gest
cap el sector del llibre; a qui, per cert, no agrada aquest pla. Llavors,
perquè?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada