Yoshiyuki
Morioka va decidir que a la seva llibreria de Tokio només es vendria un títol.
Així, cada setmana dedica tota la seva atenció a una sola obra: xerrades amb
l'autor, actes promocionals, clubs de lectura. I al cap de set dies canvia de
llibre. L'ofici de llibreter sempre ha estat assetjat pel poder, el mercat o la
ignorància, però persones com Morioka demostren què, estimant els llibres per
damunt de tot, aquesta és una activitat amb futur. Fa unes setmanes a Donosti
s'han reunit llibreters singulars d'arreu per posar-se en la pell del japonès.
Des de Tànger, Lisboa, París, Madrid i Barcelona, cinc llibreters han posat en
valor les seves iniciatives i tots han coincidit: són els lectors els qui
tracen el viatge d'una llibreria.
El recent Liber ha vingut
a certificar una idea similar: són les persones que llegeixen les que empenyen
l'edició. I per elles treballen els editors i tot l'engranatge que es mou al
voltant. Així, a Líber 2016 s'ha comprovat que el sector comença a solidificar
una certa represa, però encara és lluny de la recuperació que, per exemple,
està demostrant el sector del totxo.
Escriure, llegir, editar o
difondre llibres són feines que es construeixen amb un material altament
sensible, i en èpoques de convulsió veuen exposada la seva fragilitat a la
intempèrie de la indiferència social i administrativa. Llibreters, editors,
escriptors i lectors ho saben, però per molt en contra que bufin els vents, no
afluixen; des de Tokio a Tànger, Óbidos o el Poblenou, passant per Fira de
Barcelona. Els poder públics farien be d'afegir-se a aquest vendaval i deixar
de mirar cap a una altra banda fent-se còmplices de la indiferència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada